Va viure al poble extremeny de Zarza de Montánchez fins als 17 anys, quan una amiga va morir de càncer de pulmó. Això va ser un punt i a part a la seva vida i va decidir traslladar-se a Martorell, on hi tenia família. “Vaig venir perquè em vaig bloquejar”, explica. Se’n penedeix d’haver deixat el batxillerat i li hauria agradat estudiar Dret.
La Marisol encomana el seu somriure, la seva vitalitat i el seu optimisme, però també la caracteritza la indignació que sent davant les injustícies, per això treballa per posar el seu granet de sorra per combatre-les. Justifica el seu esperit crític i compromès amb el fet d’haver crescut en una zona molt castigada i maltractada per la Guerra Civil i, especialment, en una família amb una forta implicació política.
Quan va néixer la seva filla Paula va conèixer gent de fora del cercle familiar. Va començar a estudiar català i anglès i de mica en mica es va implicar en l’AMPA dels centres educatius de la seva filla: primer el Vicente Aleixandre, més tard el Joan Oró. Així va ser com es va endinsar en el teixit social de la ciutat. Ara és la secretària de l’Associació Veïnal del Torrent i Rodalies, on fan una gran tasca per mantenir activa la xarxa de barri.
Va haver de deixar la feina per problemes de salut quan tenia 30 anys, però reivindica que “vaig deixar de treballar sense cobrar, però potser, fins i tot, es treballa més a casa”.
Brinda per totes les persones que miren cap avall, però no per menysprear a qui tenen a sota, sinó per allargar la mà i ajudar-les.
Dia Internacional contra la Violència Masclista
Font: Dones que alcen la veu. Marisol Solís Fernández -51 anys
