La seva família sempre feia molta pinya i els agradava celebrar-ho tot. Quan era petita era esbojarrada i li encantava inventar-se històries, tenia una ment creativa amb moltes idees. De fet, la Marta sempre havia volgut ser actriu, però va acabar estudiant Disseny Gràfic; un àmbit en el qual va treballar fins al setembre passat, quan ho va deixar. Explica que ha sigut el salt més important de la seva vida.
Després de diversos pics d’ansietat que s’allargaven en el temps, va patir un atac d’angoixa que la va marcar molt. El cos l’avisava que aquell no era el camí. El confinament per la pandèmia va ser el detonant per adonar-se que necessitava fer introspecció, descobrir-se i escoltar-se. I així va ser com es va llençar de cap a ser autònoma i dur a terme el seu projecte ‘EL LABORartORI’, que combina teatre, creixement personal i salut mental.
La Marta feia temps que es formava en la matèria i va voler encapçalar la seva pròpia proposta per compartir les eines que a ella li havien funcionat. Repeteix un cop i un altre que no és terapeuta, sinó que el seu objectiu és aconseguir fer llavor en els altres. El teatre aporta confiança, empoderament i cohesió de grup, entre moltes altres coses, i sobretot ajuda a desconnectar del cervell i connectar amb el cos, que mai menteix. Recalca la importància de deixar viure les emocions, que no són mai ni positives ni negatives.
Brinda per la vida, que sempre et posa on has d’estar, en el moment que has de ser-hi i et dona les eines, encara que no les vegis, per viure aquest instant, sigui com sigui.
