Mandarines són unes nines de tela que van néixer, d’alguna manera, com l’alter ego de la Pili Pico. Abans d’arribar fins a la seva creació, és clar, la Pili va néixer i créixer a Martorell, on encara viu. De petita, agafava els mocadors de coll de sa mare per tallar-los i fer vestits a les nines.
La seva adolescència va ser molt més dura que la de qualsevol jove de la seva edat. Quan en tenia 17, el seu pare va matar a la seva mare en un assassinat de violència masclista. Va haver de madurar massa d’hora. “Era la germana gran i calia fer-se la forta”. En aquell moment no hi havia suport institucional i, qui s’acostava, ho feia quasi per morbositat, assegura. Amb tot, la Pili és positiva per naturalesa i per instint va pensar en com podia ajudar a les dones i fills en una situació similar.
Les nines van sorgir d’aquí, la primera que va fer és ella mateixa, amb les alegries i les dificultats per les quals ha hagut de passar ben visibles. És increïble la felicitat infinita que desprèn quan parla de les mandarines. Explica que primer crea el personatge a partir de la seva vida, com més detalls millor. Després fa la nina, tota ella.
La Pili va ser mare amb 20 anys i quan la seva filla era petita, ella es treia el batxillerat nocturn. “No crec que mai hagi tingut un gran instint maternal”, però això no va ser un problema per fer de tot i donar-li totes les oportunitats possibles. “Va ser un repte”.
La seva àvia definia la Pili com a “hiperactiva lenta”. Fa moltes coses, però al seu ritme.
Brinda per totes les persones que han estat en el seu camí i han donat suport al seu projecte.