L’alcalde Xavier Fonollosa participa de les Jornades Municipalistes ‘Recursos municipals escassos i crisi sanitària i social, un debat inajornable’, organitzades virtualment, avui i demà, per la Fundació Catalunya Europa. La cita serveix per debatre la gestió de recursos públics per afrontar els efectes socials i econòmics derivats de la crisi sanitària. La situació dels ajuntaments és particularment compromesa, ja que són molt dependents dels recursos propis i es troben subjectes a regulacions que limiten la seva autonomia i capacitat d’actuar.
Les Jornades Municipalistes consten de dues sessions: la primera destinada a debatre la qüestió dels recursos locals des del punt de vista d’alcaldes i alcaldesses, amb la participació de l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Parlón, l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i el regidor de Presidència de Barcelona, Jordi Martí. La segona sessió La segona sessió servirà per aprofundir en el tema des d’una perspectiva més tècnica.
En la seva intervenció, l’alcalde Xavier Fonollosa ha explicat la necessitat dels municipis de disposar de recursos propis per a la contingència del virus, com ara, “una bona dotació de serveis públics amb personal i instal·lacions de serveis essencials (sanitat, policia, neteja i desinfecció, serveis socials, mercats…), i una bona coordinació des serveis entre les diferents administracions i agents implicats, públics i privats”.
Pel que fa als recursos per ajudar les persones i teixits econòmics afectats, Fonollosa ha destacat “la necessitat de poder atorgar ajudes a persones vulnerables, empreses i comerços, tancats o afectats per les mesures preses durant la gestió de la pandèmia i per la crisi econòmica posterior”. Poder donar ajudes directes, rebaixes fiscals o exempcions de taxes o tributs, polítiques per al foment de l’ocupació i increment de la inversió, entre d’altres.
També ha subratllat poder disposar de ciutats “amb espais adaptats a les noves condicions de relacions interpersonal i de mobilitat”. Carrers, passejos, avingudes o places amb mides suficients per garantir distàncies interpersonals, i espais ben distribuïts a tots els barris propers a la població, així com la importància de les infraestructures verdes de la ciutat i dels itineraris a peu. Aquests tres factors, segons el batlle, “són diferenciadors per afrontar amb millors condicions situacions com l’actual”.
La ciutat com a complement a l’habitatge
Durant el confinament, s’ha comprovat que les característiques dels habitatges determinen les condicions en les quals viuen els habitants dels municipis. “No és el mateix qui viu en cases a quatre vents amb grans espais que qui viu en pisos petits de barris molt densos, com els de Buenos Aires. Les condicions i tipologies dels habitatges són un element diferenciador”, ha dit.
Els veïns “haurien de sortir al carrer i trobar espais públics adequats i repartits homogèniament en els diferents barris de les ciutats. Els que no ho tenien han hagut de fer el que s’anomena urbanisme tàctic, és a dir, tancar carrers per ser utilitzats com a avingudes i adequar zones de circulació per convertir-les en ús públic”. Tanmateix, ha incidir, caldria una distribució homogènia de les infraestructures sanitàries d’atenció primària.
Ciutats amb capacitat de reacció, àgil i ràpida
Fonollosa ha indicat que la pandèmia i la crisi afecta especialment a les classes més vulnerables. Per aquest motiu, “calen més recursos per poblacions amb més habitants vulnerables, aquest és un factor a tenir en compte per a un repartiment just. També donar suport als convenis de proximitat i ajudar al comerç i teixit local”. En aquest sentit, l’alcalde ha recordat que l’Ajuntament de Martorell està fent un esforç molt important atorgant ajuts directes als negocis afectats pel darrer decret de la Generalitat en la lluita contra la COVID-19, bars, restaurants i centres d’estètica. Els ajuts són de de 1.500 euros, es poden demanar fins al 15 de desembre, i arriben als afectats en un termini màxim de cinc dies des de la sol·licitud.
