La periodista i escriptora martorellenca Llum Saumell acaba de publicar DesBARrando (Editorial Rubric ), un llibre que és un recull d’anècdotes sobre converses que passen a les barres dels bars. Part dels continguts del llibre s’han recollit d’establiments de la nostra població. Majoritàriament d’èpoques passades, però també algun d’actual.
DesBARrando segueix l’estil de l’anterior creació literària de Saumell, Este es el libro de la portada verde , un recull d’històries divertides que passen a les llibreries i a les biblioteques. Respecte a aquesta obra, Saumell ha repetit projecte amb els il·lustradors Txemi Sánchez i Nerea Landajo Gorroño. Anteriorment, la martorellenca havia publicat Historias de la rana ebria , Viajar con desconocidos i Yo le cambiaría el final , sorgits dels tallers d’escriptura que conduïa a la Llibreria Deusto des de feia dècada i mitja.
En la següent entrevista, aquesta martorellenca afincada des de fa anys a Bilbao explica més detalls del llibre i com el podran adquirir els martorellencs interessats.
Per què aquest llibre es diu ‘DesBARrando’?
És un joc de paraules entre la barra del bar i totes les possibles anècdotes, converses i malentesos que es poden donar en un bar.
Ja és a la venda?
Ha sortit aquest mateix dijous i aviat arribarà a Martorell, tot i que encara no està del tot distribuït. Ja sabem que en aquests moments la distribució és complicada.
Què conté?
DesBARrando és un recull de coses que passen en bars i restaurants i que segueix una mica l’estil o el camí que vam començar amb Este es el libro de la portada verde , que estava dedicat a les llibreries i biblioteques, amb vivències de la librería Deusto i altres llocs. Inclou anècdotes de locals antics o actuals, alguns de Martorell, amb il·lustracions de Txemi Sánchez i de Nerea Landajo Gorroño, i hi ha uns apartats titulats Ojo al dato que explica algunes curiositats d’aquest àmbit.
Com ara?
Com ara l’origen de la paraula Sandwich , per què el bikini es diu així a Catalunya i a la resta de l’estat es diu mixto, si l’ensaladilla és de debò russa o qui va inventar la truita de patates, entre d’altres. Són aquelles preguntes que se t’acudeixen quan estàs un dia en un bar amb amics.
Ens deies que l’escenari han estat bars i que alguns eren de Martorell. Ens en pots citar alguns?
Doncs sí. Cal dir que alguns ens han donat permís, i respecte als que ja no existeixen ens hem pres alguna llicència. Hi surt el bar Catalunya -el Cata -; l’Anoia; el Mel i Mató -o Meli -. Aquest últim provocarà alguns somriures entre els lectors martorellencs, ja que va ser un centre social molt important a La Vila. I també n’hi ha d’actuals, com ara El Bocinet. També hi surt alguna anècdota referida a Francesc Pujols.
És un llibre engegat abans o durant la pandèmia?
El vam començar quan estàvem acabant el llibre anterior de les anècdotes de llibreries, just abans que sortís publicat. Per tant, abans de la pandèmia. Quan vam començar a escriure’l no ens pensàvem que viuríem un tancament de bars com va ser des del 14 de març i fins al juny. A aquelles alçades ja el teníem força enfilat i durant el confinament el vam poder acabar, cadascú a casa.
Et va suposar algun canvi en la manera de treballar?
Sí, perquè el treball de recerca va haver de canviar una mica. No vam poder anar als bars a preguntar i escoltar, sinó anar a les xarxes socials. De fet, hi ha un capítol dedicat al tancament i s’explica alguna anècdota d’aquest període. I com que a dia d’avui encara continuen les restriccions, donaria per un altre llibre.
Parlant del període de confinament i de pandèmia…ha estat una bona o mala època per a la lectura?
Ha anat bé. Hem passat moltes hores a casa i no tot pot ser consumir audiovisual. En aquests temps, la ficció és útil, sigui en forma de sèries, pel·lícules, música, ràdio o cultura, en general. Crec que molta gent s’ha reconciliat amb la lectura i que molta ha aprofitat per escriure, els que deien que volien però que no se’ls acudia res o que no trobaven el moment. Ara l’han tingut. I s’ha notat amb moltes novetats editorials.
I a nivell personal?
A casa vam aprofitar el confinament per fer una repassada de tots els libres que teníem, ordenar-los i catalogar-los, i llegir els que quedaven pendents. En el meu cas no hi ha hagut molt de canvi, perquè jo ja tinc l’hàbit lector, i l’únic que he fet ha estat canviar l’àmbit. Jo habitualment llegeixo molt als bars o al transport públic, i vaig haver de canviar-ho per casa.
Segueixen endavant, d’una manera o d’una altra, els teus tallers d’escriptura a Bilbao i rodalies?
Ara els tenim completament parats. D’una banda, perquè d’un temps ençà en feia ja menys i eren més puntuals i més escassos, ja que ara hi ha més oferta i la gent busca altres coses i altres motivacions. I perquè el taller de Deusto va estar en actiu 12 anys i hi havia gent que hi portava 12 anys. Calia un canvi de grup amb altres persones i altres dinàmiques. Per altra banda, els tallers de lectura per a la gent gran els he deixat de fer perquè és un col·lectiu de risc i s’ha de ser prudent. I finalment, altres tallers que feia fora de Bilbao no es poden fer perquè seguim amb el tancament municipal. És complicat tornar a proposar un taller amb certa continuïtat per aquests canvis, tot i que he participat en algun experiment divertit i enriquidor a través de grups de WhatsApp.
Tens algun nou llibre d’anècdotes en projecte?
No sé si farem un altre llibre d’aquests. Ens diverteix, tot i que semblo l’abuelita cebollita, amb tantes anècdotes! Agraden perquè són petites històries, curtes. Algunes fan més gràcia, algunes emocionen o remouen i d’altres deixen indiferent, però són curtes i les il·lustracions són molt divertides. És possible que sí.
I referent a quina temàtica?
Ara no tenim tanta unanimitat pel que fa al tema. A mi m’agradaria fer-ne una de ràdios, de ràdios municipals, però és material sensible, perquè la persona que protagonitza l’anècdota pot viure-ho de manera diferent i cal riure de la situació i no d’algú. D’altra banda, el meu il·lustrador va treballar molts anys a TVE al País Basc i en té moltes de televisives. Però per altres bandes m’han demanat que escrigui sobre les de farmàcies, de metges…estem en un moment en el que les incerteses i les ganes són grans, un impàs que fa que no ens acabem de decidir i d’animar. En qualsevol cas sí que tinc pendent la promesa d’escriure’n un en català dedicat a llibreries i biblioteques, amb altres anècdotes. I també un de músics, un camp molt ampli, del que ja me n’han enviat històries.
És molt diferent escriure un anecdotari que d’altres gèneres?
A l’anecdotari hi ha una part d’inspiració, d’imaginar l’escena que t’estan explicant i ubicar-la, però és més una feina de redacció i periodística, de crònica, que no pas com en els contes o les novel·les, que són més costosos.
On trobarem ‘DesBARrando‘ a Martorell?
A la llibreria Alfambra i la Biblioteca Martorell. Si algú vol contactar amb mi per adquirir-ne un, també ho pot fer a través de Facebook o del correu electrònic i els en podré fer arribar.
Hi haurà una possible presentació del llibre aquí?
Ara per ara fer presentacions és complicat, però cal dir que en el cas de Este es el libro de la portada verde el vam presentar pel passat Sant Jordi d’estiu a Martorell, amb moltes mesures, el 23 de juliol, a la llibreria Alfambra, i va ser una experiència molt maca, enriquidora i diferent. Suposo que sí, que més endavant hi haurà l’oportunitat d’organitzar una presentació aquí.
Ajuntament de Martorell · Entrevista Llum Saumell, periodista i escriptora
Font: Llum Saumell publica ‘DesBARrando’, nou anecdotari de converses a les barres de bar
