Blanca Busquets ha passat aquest dimecres per la Biblioteca Martorell per presentar Constel·lacions , la seva darrera novel·la. Parla dels secrets d’una família catalana amenaçada per ETA que veuen la llum molts anys després. L’escriptora ha estat acompanyada de la directora de la Biblioteca, Mercè Parera, i de les martorellenques Maria Lluïsa Navarro i Maria Rocaspana.
En una casa de Collserola es prepara la celebració dels cent anys de l’avi Cinto, un home silenciós que té la passió d’observar les estrelles i de buscar-hi connexions invisibles. El lector anirà coneixent tota la família d’en Cinto, del fill Quim al besnét Nil, a partir d’un mosaic de veus expressives, vives i diferents.
“Tots a la família tenen les seves dèries i secrets, i no saben els embolics on es fiquen els altres. Com acostumo a fer en les meves novel·les, ens endinsem a cada personatge, tot fent un monòleg i traient el suc del que porta a l’ànima i tota la seva història”, explica Busquets.
Blanca Busquets, escriptora
En Quim, per exemple, havia ocultat a la família els motius que el van dur a anar-se’n precipitadament del País Basc, dècades enrere, on vivia amb la dona i els fills. No volia que transcendissin les amenaces, cada cop més explícites, d’ETA.
Busquets comenta que va introduir el tema d’ETA a la novel·la perquè el seu propi pare n’havia estat objectiu. “Vaig viure fins als 11 anys a Pamplona i el meu pare era empresari tèxtil. Quan va rebre amenaces ens va enviar a tots cap a Barcelona i ell es va quedar allà fins que les circumstàncies ja van ser del tot impossibles”. “Vaig demanar-li d’agafar aquesta història viscuda 50 anys enrere i posar-la dins d’un dels meus personatges. Tota aquesta història està detallada al final del llibre”.
Blanca Busquets, escriptora
El terrorisme i altres episodis, han condicionat la vida d’una família diversa i contradictòria, presidida per l’avi Cinto que no està tan a la lluna com sembla. “Volia fer una història del rerefons del segle XX d’aquest país i l’avi Cisco és ideal perquè em dona molt per explicar”. “Sempre busco protagonistes grans perquè donen molt més del que ens pensem. Si entréssim a una residència de gent gran amb la intenció d’escandalitzar-los segurament en sortiríem nosaltres d’escandalitzats. El que la gent gran té d’atractiu per a una escriptora com jo és que té molta vida, et dona la possibilitat de tirar molt enrere”.
Blanca Busquets, escriptora
Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), és escriptora, guionista i filòloga catalana. Ha publicat diverses novel·les: Presó de neu (Proa, 2003); amb l’editorial Rosa dels Vents, El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges (2014). Jardí a l’obaga (2016), La fugitiva (2018), El Crit (2019) i Constel·lacions (2022) tornen a estar publicats amb el segell Proa. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l’italià, l’alemany, el rus, el noruec, el polonès, el francès i l’anglès.
Com a guionista, treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu articles per a l’Osona.com i és autora de capçalera de la biblioteca de Lliçà de Vall. Ha guanyat el premi Llibreter 2011 (per La nevada del cucut ) i el premi Alghero Donna 2015 de literatura i periodisme (per la traducció en italià de La casa del silenci ).
Font: Busquets desvetlla a ‘Consel·lacions’ els secrets d’una família amenaçada per ETA
