De nena era forta, feliç, positiva i carismàtica. Només té bons adjectius per a l’etapa de la infantesa. Llegia moltíssim i, quan no ho feia, li encantava jugar a l’aire lliure amb les seves amistats. Sempre va fer moltes extraescolars i es nota que encara conserva aquest estat d’activació constant. Ha viscut sempre a Martorell, tot i que li encantaria marxar una bona temporada al Japó. Una de les seves passions és estudiar japonès, però no li pot dedicar tot el temps que voldria. L’adolescència va ser una etapa més dura, a l’institut va patir un bullying ferotge. “Em vaig fer petitona, vaig deixar d’estimar-me i de ser qui era”, admet. No creu que l’assetjament escolar et faci millor persona. “Ara soc més forta, però a quin preu?”, es pregunta. Va canviar-se d’institut perquè no volia quedar-se en un ambient on la tractessin malament.
Ara estudia Periodisme a la UAB, va escollir la carrera arran de la seva ànima lectora i curiosa, però també perquè no volia una feina monòtona. Agraeix que els seus pares sempre han viatjat i l’han portada a veure món i això li ha permès conèixer altres cultures, cosa que l’apassiona. En el seu temps lliure, poc, perquè estudia i treballa, va a classes de ball en barra vertical. Un espai de dones fortes, diu, que l’ajuda a treure’s barreres i deixar de sentir-se sexualitzada. Es defineix com una dona lluitadora i molt treballadora. Va deixar de ser una criatura fa molt de temps. “Mai m’he sentit del tot acompanyada”, reconeix, i per això explica que el seu referent és ella mateixa. Brinda per la salut de la seva família perquè no tothom la té.
