El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha demanat una ajuda a l’Institut Ramon Muntaner per documentar totes les construccions de pedra seca del terme municipal. Es vol aprofundir així en el coneixement patrimonial d’aquestes antigues estructures de pedra -murs i parets, camins, cabanes- no sustentades amb cap ciment. El 2 i 3 de desembre, el CEM presentarà el projecte i farà una sortida de camp.
Les serres de les Torretes, l’Ataix i el Montgoi són els indrets del terme amb més exemples d’obra de pedra seca, seguides en menor mesura pel Pou del Merli. Són camins empedrats, murs, marges i cabanes fetes amb un mètode tradicional “d’acumulació de pedres sense cap element aglomerant que les enganxi, sinó posant-les una sobre una altra, falcant-les, travant-les entre elles i estabilitzant-les”, apunta el vice president del CEM, Alfred Mauri.
Alfred Mauri, vice president del CEM
A Martorell, el màxim exponent de les construccions de pedra seca són barraques de vinya, però en d’altres punts de l’entorn mediterrani són molt espectaculars: “El Maestrat, el Bages o l’illa de Menorca”, on tenen gran notabilitat i espectacularitat perquè han resultat imprescindibles per les característiques del tipus de sòl, el clima i el tipus de cultiu.
Alfred Mauri, vice president del CEM
És un sistema constructiu de baix cost, fet amb pedres de la zona i d’impacte mínim. Tot i que avui en dia ja hagi perdut el caràcter utilitari, documentar i mantenir el que queda té efectes positius: “Eviten o minimitzen l’erosió i la pèrdua de sòl, sobretot en indrets mediterranis de pluges intenses”. Per contra, amb feixes de pedra seca l’aigua s’estanca i ajuda a que “s’infiltri i enriqueixi els aqüífers, mantingui el sòl i redueixi l’erosió”.
Alfred Mauri, vice president del CEM
El CEM vol documentar i mantenir la pedra seca per aquest valor ecològic i pel seu caràcter patrimonial: “Ens parla de la vida de les persones que normalment no surten a la història, recupera testimonis d’un passat vitivinícola i ens aporta coneixements d’allò que va ser un ofici. És un patrimoni important per Martorell i des del CEM creiem que no ens podem permetre el fet de perdre’l i no documentar-lo”.
Alfred Mauri, vice president del CEM
L’entitat ha sol·licitat l’ajuda econòmica a la convocatòria de l’Institut Ramon Muntaner, en representació del Col·lectiu Ataix, constituït després de l’incendi forestal de l’estiu passat.
A més, es pretén “documentar en fotos, plànols i informació tot aquest patrimoni a la Wikipedra , documentar-les en 3D per a que siguin un recurs formatiu i aconseguir voluntaris que es formin en el manteniment d’aquestes barraques i estructures”.
Alfred Mauri, vice president del CEM
El divendres 2 de desembre, a les 19.00h, el CEM organitzarà al seu local -la Farmàcia Bujons- la presentació del projecte, i el dia següent, des de les 09.00h, organitzarà una sortida de camp per conèixer exemples locals de pedra seca.
Alfred Mauri, vice president del CEM
Els dos actes són oberts a tota la ciutadania interessada en aquest element patrimonial.
Font: El CEM demana ajut a l’Institut Ramon Muntaner per documentar l’obra de pedra seca a Martorell
