Aquest 8 de març es compleixen dos anys de la mort del pintor martorellenc Jaume Muxart i Domènech, a l’edat de 96 anys. Per commemorar l’efemèride, la plataforma martorelldigital.cat publica el documental Els Àngels , realitzat l’any 2014 per Ferran Vicedo, Albert Khun i Pol Bargués. L’audiovisual mostra la figura del pintor martorellenc amb la seva pròpia veu i recull entrevistes a familiars, alumnes i crítics d’art durant els mesos previs a la inauguració de l’exposició Àngels (2013).
Muxart va néixer i viure els primers anys de la seva vida a Martorell, i malgrat que ben aviat va canviar el lloc de residència, sempre va mantenir un vincle molt important amb la població natal. El seu primer dia va ser un 3 de juliol de 1922 i el seu primer lloc, una casa situada al número 2 del carrer del Mur.
Als nou anys, Muxart es trasllada a Barcelona per estudiar a l’internat de La Salle Bonanova, i la seva família s’establirà a la capital un any abans de l’inici de la Guerra Civil. El 1947, als 25 anys, arriba la seva primera exposició a la Sala Pictòria de Barcelona. Un any més tard participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i viatja a París becat per l’Escola Superior de Belles Arts.
“Parlar de Jaume Muxart és parlar del pintor més important del segle XX nascut a Martorell. Un pintor que ha transcendit les fronteres de la nostra població i que va ser molt reeixit en el vessant acadèmic i creatiu”. “Va participar en molts moviments pictòrics del segle passat. Va fer la seva primera exposició l’any 1947 i el 1955 es va enlairar la seva trajectòria amb la vinculació al Grup Taüll”.
Andreu González, regidor de Cultura, Museus i Patrimoni
Muxart constitueix el Grup Taüll, junt amb Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Amb el anys, exposa a El Caire, Estocolm, Londres, Sao Paulo, Madrid i Roma. El 1979 és nomenat catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, el 1982 esdevé degà de la Facultat de Belles Arts i un any més tard obté el doctorat. Entre d’altres reconeixements, és elegit acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’any 1991. A nivell, personal, es casa amb la pintora, artista plàstica, dibuixant i gravadora Roser Agell Cisa, l’any 1958.
L’any 2002, l’Ajuntament de Martorell aprova declarar Muxart fill predilecte de la vila. El 2010, s’adapta l’edifici de la Casa Par de Martorell per construir-hi el Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis, que recopila l’obra de l’artista. El museu s’inaugura el març de 2011, amb unes 700 obres de la col·lecció personal de l’artista i l’exposició permanent que porta per títol Muxart, color i composició .
Andreu González, regidor de Cultura, Museus i Patrimoni
Aquest espai per al gaudi de tots els martorellencs envers la seva figura pictòrica més rellevant, és un recorregut per l’univers iconogràfic de l’artista, la manera com treballa la composició, l’expressionisme cromàtic de la seva pinzellada, els seus referents històrics i el sentit de les sèries temàtiques, com ara Flors i colors ; Estètica de les papallones ; Paisatges al·lucinants i metafiguració ; Big Bang ; Montserrat ; Figures de la llum o Ulls . L’Ajuntament, recorda el regidor, està treballant en l’elaboració d’un catàleg d’obres de Muxart que té previst publicar-se aquesta legislatura.
Andreu González, regidor de Cultura, Museus i Patrimoni
El mateix Muxart es definia com a “un pintor instintiu, penso molt en la pintura. Em llenço perquè sóc molt instintiu. Sóc pintor de dins, m’han ensenyat, he estudiat…, però sobretot, sóc de dins”, en una entrevista concedida als mitjans de comunicació municipals l’any 2017.
Font: Es commemora el 2n aniversari de la mort del pintor Jaume Muxart
