Punt i final a les dues primeres fases de les obres de rehabilitació i millora a El Progrés de Martorell. Les actuacions s’han fet al teatre, a la Sala dels Miralls i a l’entorn i exteriors del recinte, amb l’objectiu de millorar la seguretat i d’instal·lar nous sistemes energètics molt més eficients. La rehabilitació s’ha finançat amb subvencions de l’Ajuntament de Martorell; la Diputació de Barcelona; la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.
La primera fase es va iniciar ara fa dos anys i s’ha basat en garantir la seguretat a les dependències, comptant amb el suport econòmic municipal. Com que les actuacions s’han anat fent en períodes amb mesures de confinament per la pandèmia, l’afectació al calendari d’activitats de l’entitat ha estat mínima.
Joaquim Gotsens, president d’El Progrés, enumera que s’ha fet “la instal·lació d’aigua a l’interior amb les boques d’incendi, les mangueres i una boca de rec sobre l’escenari; la col·locació de portes antiincendi i un teló i cortines inífugues; l’eliminació de la caldera de gasoil i la seva substitució per un sistema d’aerotèrmia; el canvi dels barrals de fusta de la caixa escènica; i la col·locació de noves caixes d’enllumenat i la construcció d’una rasa per a la nova instal·lació elèctrica”.
Joaquim Gotsens, president d’El Progrés
La segona fase es va iniciar l’agost de 2022 i finalitza aquest abril. Ha estat “molt més complexa, ja que han hagut de conviure les obres i les activitats de l’entitat, que van tornar el passat desembre. Tot i així, s’ha pogut fer tot”, diu el president.
Primer, s’ha canviat tota la instal·lació elèctrica de la sala del teatre i de la sala dels miralls, que es trobava en estat molt obsolet, i s’hi ha instal·lat nou enllumenat LED. A més, s’ha construït a l’exterior un nou transformador elèctric, que dotarà el sistema de més potència.
Joaquim Gotsens, president d’El Progrés
També s’ha renovat la fusteria, amb portes i finestres d’alumini d’última generació: “Són dobles vidres, aïllants, que garanteixen que a l’estiu no hi entri la calor ni el fred a l’hivern”, diu Gotsens.
En paral·lel s’han posat cortines a les finestres de dalt, que en llevar-se permeten que tota la sala disposi de llum natural durant el dia i que “no calgui anar encenent llums, com abans”. Quan es tanquen, permeten que l’espai resti completament a les fosques.
Joaquim Gotsens, president d’El Progrés
L’objectiu de la segona fase és garantir al màxim l’eficiència energètica, i en aquesta línia s’ha optat per sistemes de geotèrmia i d’aerotèrmia: “s’han excavat cinc pous de fins a 100 metres de fons per a fer la instal·lació geotèrmica, d’on en surt aigua a més de 40 graus de temperatura. Ara ja no caldrà escalfar amb gas, i l’escalfador només hi serà com a reforç”.
Gotsens recorda que es disposarà d’aire condicionat “per primer cop”, sense que signifiqui una major despesa: “Quan funcionin plenament la geotèrmia, l’aerotèrmia i les plaques solars que també s’han instal·lat, el consum de calefacció i d’aire condicionat serà zero”.
Joaquim Gotsens, president d’El Progrés
Finalment, s’ha construït un vial lateral de 4 metres fins a la zona de l’escenari per tal que les companyies i els professionals puguin transportar el seu material sense dificultats, evintant així les càrregues manuals.
“Quan s’acabin les obres, estarem preparats per fer grans espectacles”
Gotsens apunta que encara resten per dur a terme dues fases més d’obres: una tercera “de reforma de tota la caixa escènica: vestuaris, focus i terres nous, tot automatitzat” i una quarta a la platea, per “instal·lar butaques noves, més modernes, que es puguin treure i posar fàcilment”.
Amb aquesta previsió, creu que El Progrés podrà ser un referent de la programació cultural quan s’acabin: “Estarem preparats per a fer grans espectacles de teatre, musicals o qualsevol gran event. Serà un gran teatre, amb capacitat per a 800 o 900 espectadors, al nivell de l’Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa o els teatres de Reus, per exemple”.
Joaquim Gotsens, president d’El Progrés
L’objectiu de les obres és aconseguir que l’emblemàtic recinte del carrer del Mur mantingui la seva joia artística i la seva història centenària, però adaptada a les necessitats actuals.
