L’Ajuntament, amb el suport de l’Hospital Sagrat Cor i l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat del Nord, ha organitzat aquest dijous la jornada ‘Joves i salut mental. Què hi pot aportar la comunitat?’ a l’Espai Jove. La finalitat ha estat aprofundir sobre la realitat de la salut mental dels joves, afectada especialment per la pandèmia, i analitzar el paper que tenen en aquesta els agents socialitzadors: entitats, serveis i persones de l’entorn.
La benvinguda i presentació de la jornada ha anat de la mà de Maite Deamo, presidenta de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat del Nord; Carles Franquelo, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor Germanes Hospitalàries de Martorell, i Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell. Tot seguit, s’ha donat pas al conferenciant Roger Ballescà, psicòleg del Centre de Salut Mental Infanto Juvenil de Martorell. Per finalitzar, han pujat a l’escenari quatre veus joves que han participat en un col·loqui, dinamitzat per la coordinadora de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord, Marta Escorigüela.
Maite Deamo ha fet una reflexió sobre l’estigma que encara genera parlar sobre salut mental i la importància de fer-la accessible per tothom. Ha insistit en què “la cura psicològica s’està convertint en un privilegi i això és inadmissible. És molt important que tots els agents implicats en la salut mental: mestres, ciutadania, entitats, polítics, tècnics… treballin junts de manera coordinada”.
Maite Deamo, Presidenta de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord
A més, ha llançat al públic algunes preguntes que ajuden a encaminar la recerca sobre la millora de l’assistència de la salut mental dels joves: “Quin és el model de societat en què estan interactuant? Quin paper té aquí la família? Quins referents adults tenen? Estem acompanyant els nostres joves com ho necessiten? Quins recursos en l’àmbit comunitari els podem oferir tant a ells com a les seves famílies?”. Així, ha acabat concloent que “els recursos sanitaris són imprescindibles i actualment hi ha molta mancança en aquest sentit. Falten professionals a la xarxa pública. Aprofitem el dia d’avui per fer-ne una crida”.
Maite Deamo, Presidenta de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord
En representació de l’Hospital Sagrat Cor de Marotell, ha intervingut Carles Franquelo, que ha ressaltat la importància de treballar en xarxa, especialment en aquesta etapa en què s’estan patint les seqüeles psicològiques de la pandèmia. Ha aprofitat també per reivindicar la falta de recursos, tot subratllant que “ens agradaria poder donar un servei molt millor a la nostra població i poder disminuir les nostres llistes d’espera, però ens estem trobant amb una situació de manca de professionals que ens preocupa molt. Una manca que no hem sabut, sobretot les institucions polítiques, afrontar en el moment adequat”, ha sentenciat.
Carles Franquelo, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor
A més, en relació amb l’organització de serveis, Franquelo ha explicat que és important diferenciar els trastorns greus de salut mental del malestar emocional. Si es vehiculen les dues coses només per la via dels serveis de salut mental es corren diversos riscos: col·lapsar els serveis i que algunes demandes de malestar es psiquiatritzin en excés.
Per la seva part, l’alcalde Fonollosa ha reblat que “independentment de qui hi hagi recurs econòmic, no hi ha recurs humà, i aquest problema s’agreujarà. Tenint en compte això, les accions incorporades al Pla de Salut Mental i per la Discapacitat de Martorell les hem de tirar endavant amb força”.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
El batlle ha expressat també la preocupació quant a la salut psicològica dels joves en tant que se’ls exigeix molt, i això els provoca ansietat i frustració. “Si els preguntes, et diuen que tot ho veuen molt negre i això ens ha de preocupar. Aquest tipus de patologies poden ser lleus, però es poden agreujar, i és col·lectivament com ho hem de resoldre. No és fàcil. La societat corre i cada cop a una velocitat més gran, sembla que si no puges a aquell tren, has fracassat, i els hem de fer veure que no és així”.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
El psicòleg Roger Ballescà ha fet una xerrada sobre com abordar el malestar emocional especialment entre la població més jove. “Sobretot es tracta de generar espais saludables, on es pugui parlar d’aquest malestar, i també en l’àmbit individual saber acompanyar-lo correctament. Això vol dir empatitzar amb l’altre i validar aquest malestar i no considerar-lo com una cosa que no hi hauria de ser”, ha afirmat.
Roger Ballescà, psicòleg Centre de Salut Mental Infanto Juvenil Martorell
Ballescà ha insistit en què no existeixen emocions bones i dolentes, que el malestar hi ha de ser, però s’ha d’intervenir com cal. A més, ha profunditzat en el fet que els joves compten amb estímuls que els fan més susceptibles a patir aquest tipus de malestar, com són per exemple les pressions socials quant a horaris, estudis o estètica. Davant d’això, es produeix la paradoxa de “l’abundància de malestar dins la societat del benestar”.
Per cloure la jornada, s’ha dut a terme una taula rodona on han participat joves que han pogut aportar la seva mirada quant a salut mental, especialment després de la pandèmia per la COVID-19. L’objectiu principal, segons ha explicat Marta Escorigüela, dinamitzadora del col·loqui, ha estat “parlar de salut mental sense tabús, que ells puguin expressar-se, i ajudar a altres joves o als professionals que els tracten a entendre què és important, com els hem d’acompanyar. S’ha de valorar que ha estat un acte de generositat per part seva, que s’han plantat allà a expressar el que senten i com han viscut aquestes situacions”.
Marta Escorigüela, coordinadora Associació Salut Mental Baix Nord
Amb tot, els participants han incidit en la importància d’abordar el malestar emocional i de demanar ajuda als experts. Tant els sanitaris com l’Ajuntament de Martorell han expressat la seva voluntat d’acollir tot aquell qui necessiti aquest tipus de recurs, i de treballar en xarxa per poder millorar-lo i adaptar-se a la demanda dels ciutadans.
