L’Ajuntament de Martorell congela un any més els impostos per al 2023 mantenint intactes la pràctica totalitat de les ordenances fiscals municipals. Així es va aprovar ahir al vespre en el Ple Municipal d’octubre, per unanimitat dels grups. Les úniques modificacions es produeixen en quatre ordenances, que anul·len la tarifa del servei de la Llar d’Infants i que prorroguen la suspensió de les taxes a les fires comercials i industrials i en l’ocupació de la via pública per part d’establiments de restauració. En onze anys, l’Ajuntament només han actualitzat els impostos en dues ocasions.
Junts per Martorell, PSC, Movem Martorell, ERC i C’s es van posar d’acord en la congelació de quasi totes les taxes de les ordenances per l’any vinent. Les úniques quatre modificacions, doncs, seran a l’ordenança número 3 de l’Impost sobre les Activitats Econòmiques (IAE); la número 15 per a la prestació de Serveis d’Atenció a les Persones; la número 17 de prestació del servei de la Fira Comercial i Industrial, i la número 24 per l’ús privatiu de la via pública i domini públic.
Quant a la taxa sobre l’IAE -que ateny les empreses amb una facturació anual superior al milió d’euros-, es proposa una modificació del coeficient regulador segons la seva ubicació: “que passa de 2,91 a 3 per a les empreses situades en carrer de categoria industrial, un increment del 3%, per adequar-lo a la mitjana comarcal i de pobles de la nostra mida”, apuntava el regidor d’Hisenda, Lluís Amat. El coeficient per a les empreses que s’ubiquen en una via de primera i de segona es mantenen en 2,78 i 2,65, respectivament.
A més, s’incorporen a la relació de vies urbanes de Martorell set de nova creació al barri de La Sínia-. Així, Martorell arribarà a la xifra de 430 carrers categoritzats.
Quant a la Taxa per a la prestació de serveis d’Atenció a les Persones, se suspèn l’aplicació de la tarifa del servei de llar d’infants al preu, per alumne, de 138 euros, com explicava el regidor.
Lluís Amat, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Martorell
La modificació de les altres dues taxes vol alleugerir una situació econòmica complicada per als petits comerciants. Una manté la suspensió de la Taxa per prestació del servei de la Fira Comercial i Industrial a totes les fires comercials organitzades per l’Ajuntament o les associacions de comerciants locals. Aquesta suspensió era vigent fins el 31 de desembre d’enguany, i ara s’amplia de l’1 de gener al 30 de juny de 2023.
L’altra prorroga -per al mateix període- la suspensió de la Taxa per l’ús privatiu de la via pública i del domini públic a base de taules, cadires i tendals per part de bars i restaurants. “És una aposta per ajudar el petit comerç de Martorell. Ja la venim fent des del 18 de maig de 2020 a causa de la Covid-19 i ara la mantenim a causa de la pujada dels costos en les factures de llum, gas i aigua que han de suportar aquests establiments. Per tant, complirem 40 mesos sense cobrar-la”, destacava Amat.
Lluís Amat, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Martorell
La regidora del PSC Remedios Márquez va mostrar el seu suport als diferents punts, com ara “actualitzar el coeficient de l’IAE” o suspendre la taxa a les terrasses “per donar un respir als comerços davant les pèrdues que els ha suposat la Covid-19 i la pujada de preus de l’energia”. També va apuntar el desig que la mesura “s’ampliï fins el 31 de desembre de 2023”.
Remedios Márquez, regidora del PSC
Des de Movem Martorell, Xavier Sáez de Cortázar reconeixia que “l’IAE estava descompensat respecte a pobles del voltant i ara l’equiparem”, i que és necessària la pròrroga en la suspensió de la Taxa d’ocupació de la via pública. Va proposar incloure, en el pla de recuperació post covid, “el pagament dels trams fixos de llum i gas als petits comerços per fer front aquest any a la part energètica, que serà la que més els afectarà”.
Xavi Sáez, regidor de Movem Martorell
Des d’ERC, Soulimane Messaouidi afegia que “veiem bé la suspensió de la taxa per l’ús privatiu de la via pública, però esperem que arribi al 31 de desembre de 2023” per ajudar més a establiments “que paguen el doble o fins i tot el triple en les factures de llum i gas d’ara fa un any”. Quant a la suspensió de la taxa del servei de llar d’infants, assenyalava l’objectiu “d’arribar a la gratuïtat total de l’educació infantil l’any vinent”.
Soulimane Messaouidi, regidor d’ERC
Finalment, el portaveu i regidor de C’s, Juan José Pérez, deia veure “encertades” les mesures preses. “El nostre grup no és partidari de carregar impostos als ciutadans, i menys en les actuals circumstàncies”, va afegir.
Juan José Pérez, regidor de C’s
Feta la votació i tancat l’acord, el regidor d’Hisenda va parlar de “missatge d’unitat davant els que més malament ho estan passant i ho passaran”. Per això, deia, “aquesta ajuda serà molt ben rebuda. Estic molt content que tots la votem a favor”.
Lluís Amat, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Martorell
S’aprova el Compte General de l’Ajuntament
En la sessió plenària també es va aprovar el Compte General de l’Ajuntament corresponent a l’exercici 2021 -composat pels comptes anuals del mateix Ajuntament, del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM) i de l’entitat mercantil Martorell Gestió del Sòl Empresa Municipal SLU-. En aquest cas, però, no hi va haver tant de consens: Junts per Martorell hi va votar a favor, mentre que l’oposició es va abstenir en bloc.
També es va donar conformitat a la xifra de població del municipi de Martorell referida a l’1 de gener de 2022, que proposa l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i que ara gestiona la Unitat de Padró de la Diputació de Barcelona. Martorell tenia, el primer dia d’aquest any, 28.950 habitants. La xifra incrementa en 278 els registrats just un any enrere.
Finalment, es va aprovar per unanimitat una moció per regular, a través d’una ordenança específica, les condicions d’implantació dels sistemes fotovoltaics a les teulades i cobertes de les cases i edificis, actualment limitada en alguns àmbits pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). L’objectiu és aprofitar al màxim possible la producció d’energia elèctrica d’autoconsum, sense malmetre l’estètica i l’harmonia del territori.
