A la Biblioteca Francesc Pujols es pot visitar fins al 30 de maig l’exposició A dins, a fora , un homenatge a la poetessa, traductora i pintora, Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – París, 2012). Va ser una artista feminista i compromesa, que considerava que l’art havia de ser testimoni del món que és viu i que innovava connectant la literatura amb la pintura, sempre a través de l’experimentació. L’exposició està produïda per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Segons explica Josefina Canals, tècnica de la Biblioteca, “comptem amb una exposició deliciosa, que consta de sis plafons que ens expliquen com va ser la vida d’aquesta traductora, poeta i artista plàstica. Combina diferents llenguatges i estableix estrets vasos comunicants entre la pintura i la literatura, dos camins que a ella li servien per a avançar en l’art i l’experimentació”.
Josefina Canals, tècnica Biblioteca
La mostra, de petit format i itinerant, ha estat proposta de la comissària de l’obra literària de l’Any Felícia Fuster, Lluïsa Julià, i dissenyada per l’estudi Vellut. Així, pretén ser una eina divulgativa que “detalla la creativitat i el compromís social que caracteritzen Fuster, que sovint es mantenia allunyada dels focus d’atenció, però sent fidel als seus ideals de llibertat. L’exposició porta per títol A dins i a fora , i per visitar-la teniu temps fins al 31 de maig”, afirma Canals.
Josefina Canals, tècnica Biblioteca
D’entre les poesies que s’exposen, Canals n’ha destacat una que parla de l’escriptura i la força de les paraules: “La vida és per traspassar els límits. Escriure és travessar, anar més enllà, cap al món invisible, sentir la intensitat de la plenitud, la buidor de cada cosa, fins i tot d’un mateix, i oferir-la diferent, amb paraules”.
Josefina Canals, tècnica Biblioteca
Felícia Fuster es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid. Això no obstant, l’ambient enrarit de la postguerra i la seva inquietud vital la van portar a París, on va participar en nombroses mostres personals i col·lectives.
El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre ‘Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils’, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment, va desplegar amb gran força la seva obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones .
Felícia Fuster va desenvolupar la seva creativitat i el seu compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar interessada només per l’art i la llengua; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la “dona faber”, la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.
Font: Literatura, art i feminisme a l’exposició ‘A dins, a fora’, homenatge a Felícia Fuster
