L’actriu martorellenca Marta Fusalba Ponce participa en el muntatge teatral El tercer rostro , que es podrà veure a la Sala Dau al Sec (Barcelona) el 3 i 4 de juny, a les 20.00h, i el 5 de juny, a les 19.00h. És la primera participació de Fusalba en un projecte professional en arts escèniques, després d’haver deixat la seva feina com a dissenyadora gràfica i haver redireccionat la seva vida cap al que sempre ha estat la seva passió.
El tercer rostro és una obra surrealista que explora el paisatge simbòlic de diferents mites literaris des de la Grècia clàssica i fins als nostres dies, i que reflexiona al voltant de l’entorn d’allò que es considera femení i masculí. És el resultat d’un procés de creació o taller creatiu impulsat per l’Espai Philae, un projecte artístic liderat per Anna Sabaté, des de l’octubre de 2021 i fins al moment actual.
Dirigida per Rodrigo García Olza i amb dramatúrgia d’Albert Tola, l’obra compta amb un reguitzell d’intèrprets -fins a 11- que també han estat creadors del muntatge, de 75 minuts de durada.
Marta Fusalba explica, en una entrevista a Ràdio Martorell, que ha fet teatre amateur des de petita, però va encarar els seus estudis cap al disseny gràfic. La pandèmia la va redirigir a fer un canvi professional i abandonar la zona de confort per dedicar-se a allò que, als seus 36 anys, continua sent el seu somni: el teatre.
Marta, fes cinc cèntims d’aquest espectacle.
És un espectacle d’estil surrealista que no està fet per ser comprès d’una manera molt racional, sinó que és perquè l’espectador el visqui i el senti. És una funció que surt d’un procés creatiu que hem fet durant uns vuit mesos aproximament, a l’espai Philae, a un taller de creació, amb les companyies de teatre Negredo i Anna Sabater.
A partir d’aquest procés de creació en el que hem explorat diferents paisatges simbòlics de diferents mitjans literaris des de la Grècia clàssica fins als nostres dies, hem treballat amb improvisacions i amb escriptura creativa, per anar desgranant la simbologia que envolta el femení i el masculí. Hem anat creant aquest paisatge d’arquetips i transformacions que ens van passant a nosaltres mateixos com a creadors i com a actors, tan a través de l’escriptura, com de la improvisació, fins a construir aquest “tercer rostre”, que parla de totes les facetes que ens configuren com a persona.
D’alguna manera s’havia trencat aquest binarisme al llarg de la història?
Podria ser, però l’obra també té moltes altres interpretacions. Al final no només parlem d’aquest trencament del dinamisme entre masculí i femení, sinó que també hi ha tota una part del “tercer rostre”. És a dir, no som una sola cosa com a persones, sinó que estem configurats per molts rostres diferents. Tenim màscares que utilitzem inconscientment en el dia a dia relacionant-nos amb els altres.
Sempre diem que si els actors i actrius no tenen aquest cuquet abans de saltar a l’escenari, no s’està fent teatre. Aquest cuquet es multiplica pel fet de ser un espectacle professional o semiprofessional?
Sí, totalment, a un mil per cent, al màxim. Ara m’orientaré cap a la professionalitat. La meva carrera teatral va començar d’una forma amateur aquí a Martorell, des que tinc cinc anys. Vaig començar amb Els Pastorets , les representacions a l’escola, passant després pel teatre del barri Font de la Mina i fins arribar a entrar a una companyia de teatre de Gràcia que es diu Nòmades Teatre Crític de Gràcia. Allà fèiem espectacles de creació pròpia i d’altres autors, i vam crear un grup molt consolidat.
La meva carrera professional va fer un gir molt gran aquest estiu passat. Fins ara, treballava de dissenyadora gràfica i a l’agost, després d’un confinament que va donar molt per pensar, vaig plegar de la feina per dedicar-me completament al teatre.
L’enfoc és anar professionalitzant la faceta d’actriu amb formacions com la de ‘El teatro como oportunidad’, un màster que engloba el teatre com a eina per a acompanyar grups. A més, també estic fent un curs amb Anna Sabater sobre teatre i consciència, que utilitza el teatre com a vehicle de treball personal. No és una teràpia, però sí que és un espai on poder explorar coses que portes dins. Es tracta d’un espai on actuar cedint el teu cos i la teva veu a un personatge.
L’objectiu és estudiar la part més tècnica i més professional. Paral·lelament, estic fent tallers d’equació d’equip, d’empatia, de treball d’habilitats personals, etc. a través del teatre, a empreses, escoles, centres oberts, etc. La meva vida professional està molt enfocada al teatre com a eina de transformació personal.
Algú podria pensar que és un salt arriscat aquest canvi perquè depens de molts factors, oi?
Sí, ha estat un canvi molt potent. Jo des de molt petita tenia clar que volia ser actriu, però per circumstàncies de la vida vaig acabar estudiant fotografia i disseny gràfic. Al final la vida m’ha portat allà on sempre havia volgut anar.
He passat de treballar a una consultoria tecnològica amb un sou estable cada mes, uns horaris fixos, una metodologia concreta que em feia estar asseguda davant l’ordinador vuit hores al dia, a fer-me autònoma i tenir tot el temps del món. Hi ha dies que treballo només dues hores, dies que en treballo quatre i altres que en faig 10.
Ajuntament de Martorell · Entrevista a Marta Fusalba, actriu
Font: Marta Fusalba s’estrena com a actriu professional amb ‘El tercer rostro’
