La karateka martorellenca Mireia Bejarano s’ha proclamat sotscampiona del món en la categoria +54kg en el Campionat del Món que s’ha celebrat a Turquia i ha tancat la seva primera experiència mundial amb una medalla de plata amb què arrodoneix un 2022 pràcticament perfecte. Hem parlat amb ella per conèixer les seves sensacions de tornada a casa.
Com estan sent aquests dies després de la teva tornada?
Bé, al principi força cansada, perquè va ser un viatge molt llarg, però estic molt feliç per la medalla de plata, encara no m’ho crec.
Era la teva primera experiència a nivell mundial, competint per medalles, arribaves del bronze a l’europeu i de ser a la Youth League a Venècia. Era un objectiu, aconseguir la medalla?
L’objectiu era gaudir, sense cap mena de dubte, i confiava en les meves possibilitats d’aconseguir una medalla, però no ho tenia com a idea, volia gaudir de tot això, era una oportunitat única, no tothom pot viure un Mundial. Però a mesura que van anar avançant les rondes, vaig començar a creure més en les meves possibilitats i va arribar tot això.
En quin moment del mundial te n’adones que tens la medalla a tocar, molt a prop?
A mi és que em van enganyar, estava a quarts de final i vaig passar a semifinals, però a mi em van dir que encara quedaven dos combats més per aconseguir lluitar més per una medalla. En l’últim combat contra Japó, en la semifinal, pensava que encara em faltava un combat més, i quan estava canviant-me les proteccions i preparant-me per al següent em van dir que ja havia acabat, que estava a la final.
En aquell moment, com vas sentir-te?
D’entrada em vaig quedar molt sorpresa però després vaig viure una felicitat molt gran i vaig plorar.
Vas poder dormir, aquella nit?
Més o menys, però com no tenia Wi-Fi, només en tenia a la nit, vaig poder dormir, però va costar una mica.
Arribats al combat final, contra una contrincant croata molt potent, com el vas preparar, com vas arribar-hi?
Jo sabia que era un combat difícil, sabia qui era la karateka croata, i ja tenia una estratègia prèvia. Ella és una noia que si em fixava, es llançaria i arribaria abans, era una noia molt alta, i jo volia anar pels costats, però va arribar el xoc i em va enganxar. Crec que el meu treball va estar bé, era el que havia de fer i vaig perdre per la mínima, però molt satisfeta.
El fet d’haver aconseguir el que tenies previst, et satisfà?
Sí, jo no estava nerviosa en cap moment, vaig arribar i vaig gaudir moltíssim la final fent el treball que havia de fer. Hi ha coses que s’han de polir però estic molt feliç.
Quin va ser el millor i el pitjor moment del mundial?
Potser a la final, quan anava perdent, va ser una mica dolent, però quan va acabar el combat, tota la graderia t’està aplaudint i mires enrere i veus el campionat que has fet, no pots estar malament.
Des de fora t’hem vist somriure molt. era realment així com estaves, feliç?
Sí, per a mi era un somni representar el meu país i volia gaudir-lo del tot, i més encara emportant-me una medalla.
Com va ser la relació amb la resta d’integrants de l’expedició a Turquia?
Va ser impressionant, des que vaig arribar a la selecció espanyola totes les noies de totes els categories han estat com una família. Ens cuidem i ha estat increïble. No hi havia diferències entre nosaltres i això era molt maco.
Acaba aquesta experiència mundial, però segueixes amb la teva temporada amb el CE Mediterrani i els teus estudis a la Residència Joaquim Blume. Com és el teu dia a dia?
Em llevo a les 6.00h per anar a agafar el tren i començar les classes a les 8.00h. Ho compagino força bé, ara estic tornant després de deu dies fora, i m’està costant una mica, però l’institut em recolza molt.
Després de tants anys practicant kàrate, creus que és un esport sacrificat?
Sí, molt sacrificat. Si vols arribar a tenir resultats, però com en qualsevol esport, li has de dedicar unes hores i un sacrifici. Jo he renunciat a moltes coses per anar a entrenar, hi ha companyes de la selecció que fins i tot ho han fet a la seva dieta per arribar al pes que necessiten poder competir. baixant molts quilos en poc de temps.
De tornada a casa, i encarant el final de l’any, com es presenta?
Ara tinc en tres setmanes el Campionat d’Espanya ja en la categoria júnior, ja em toca en aquesta nova categoria, i vaig amb molt bones expectatives. Després tinc la final de la Lliga Nacional, i tot i que a la Youth League no crec que pugui anar, m’esperaré a anar a Croàcia el mes de juny.
Diries que ha estat un bon any, el 2022?
Sí, ha estat un molt bon any, a nivell esportiu i resultats ha estat increïble. No m’esperava per res això, anava primer a pel campionat de Catalunya, després el d’Espanya i després el que hagi de venir.
Font: Mireia Bejarano: “Confiava en les meves possibilitats d’aconseguir una medalla”
