Presentació del llibre de poesia Records i esperances de Montserrat Barlam, aquesta tarda a la Biblioteca. Després de De poesies i altres vivències (2014), la poetessa martorellenca ens porta un nou llibre en què la vida esclata en tota la seva magnitud: la terra, el país, la lluita per superar la malaltia del càncer, l’amor i les immenses ganes de viure conviuen en uns poemes plens de força i d’estima cap als altres.
Barlam ha estat acompanyada a l’escenari per la tècnica de la Biblioteca Josefina Canals i els també poetes martorellencs Teresa Amat i Josep Díaz, aquest últim encarregat d’il·lustrar la portada del llibre.
Presenta un llibre amb una seixantena de poemes que tracten diversos temes, però tots amb una vitalitat encomanadissa.
Hi he posat tot el cor i m’ha ajudat molt amb la meva malaltia, a treure molta cosa de dins i a ajudar altres persones amb les meves experiències.
Quan de temps ha trigat a cuinar aquest nou llibre?
Quan vaig acabar el primer, vaig començar a escriure alguna cosa, però amb la mort dels germans vaig quedar molt tocada i vaig estar més de dos anys que em veia incapaç d’escriure res. Després, en estar malalta, vaig pensar que la forma de tirar endavant era treure tot el que tenia i esciure va ser una salvació per mi.
El llibre recull alguns poemes que parlen de persones desafavorides, amb esperit d’estendre’ls sempre la mà i ajudar.
Sempre intento transmetre tota l’alegria que tinc. Tot i el mal que porto a sobre, no vull plorar, tiro endavant, penso que és la bèstia o jo, i haig de ser més forta que ella. Em té la batalla guanyada, ja ho sabem tots, però faré que li costi acabar a mi.
El llibre té una portada molt elegant de les muntanyes de Montserrat. D’on va sortir la idea?
En Josep Diaz pinta i li vam demanar si una de les seves pintures podia il·lustrar la portada del llibre. Ens va enviar moltes fotografies i en vam triar aquesta. Estic molt contenta i agraïda.
La publicació no hauria vist la llum sense la col·laboració d’en Jordi Raventós, el seu fill, propietari de l’editorial Adesiara. Ell també hi ha posat cos i ànima, oi?
Sí, ell s’ha cuidat de la impremta i la publicació. Però no dins la seva editorial, perquè ells es dediquen a autors clàssics.
De mare poeta, fill editor?
Queda tot en família. Ha estat un xicot intel·ligent i molt treballador. Toca molt de peus a terra. Dins el llibre hi ha un poema que li vaig dedicar durant la pandèmia, quan no podia veure’l, i on explico realment com és en Jordi.
Com ho fa per escriure els poemes?
A vegades surten i a vegades són anècdotes de la vida que et passen. Les recullo i les escric tal com em surten, no les retoco. Si em surt en dos minuts, està fet el poema. M’és igual si surt bé o malament, però és el m’ha sortit en aquell moment.
És una poesia agradable, senzilla, que arriba al lector…
Potser sí. Jo no tinc grans estudis ni experiència, però els meus poemes estan escrits amb el cor. El que sí puc dir és que tinc una facilitat enorme per rimar i perquè em brolli la paraula justa.
Un altre dels encants d’aquest llibre és que els diners que reculliu tenen una finalitat benèfica.
Els diners de la venda del llibre aniran a l’Hospital de Can Ruti per a la investigació del càncer. Jo no em puc salvar, però si hi ha algú que pot viure més em moriré molt tranquil·la.
Font: Superació, amor i esclat de vida al nou poemari de Montserrat Barlam
