De petita era molt tímida, cosa que contrasta amb el seu esperit sociable. Diu que va canviar quan, en plena adolescència, va començar a estimar-se i valorar-se. Tot i la facilitat que té per establir relacions, valora les estones per a ella mateixa on, principalment, surt a córrer i mira pel·lícules. De fet, sempre ha estat molt esportista i una apassionada del cinema. Ha viscut sempre a Martorell, és casa seva.
Lamenta que durant molt temps no va saber potenciar la seva vena artística, però l’assignatura de Cultura Audiovisual del batxillerat la va fer endinsar-se en la fotografia, “gràcies a ella sé transmetre els meus pensaments”. Mira el món pensant què pot capturar amb la càmera.
El feminisme i el moviment LGTBI són els dos conceptes claus que l’acompanyen en els seus projectes, i en la seva vida. “Vull donar veu a persones que no en tenen”, detalla. És una persona amb una gran sensibilitat, especialment amb els qui pateixen, però més enllà d’això, els dos eixos, el gènere i la dissidència sexual, la travessen per ser dona bisexual.
Créixer sense referents va ser un hàndicap per poder tenir respostes: ser bisexual no era ni tan sols una opció. Fins als 18 anys no va viure la seva sexualitat amb certa normalitat. Ha hagut de suportar mirades despectives i, fins i tot, una vegada li van dir “quin fàstic les bolleres de merda” mentre passejava de la mà de la seva parella. Se’n recorda de l’episodi amb cert dolor, però com qui té normalitzat que aquestes coses passen.
Brinda perquè tot estigui bé.
Text: Mar Sifre Rigol
Dia Internacional contra la Violència Masclista