Òmnium Cultural Martorell va organitzar, ahir dimecres a la Biblioteca, la xerrada-col·loqui ‘Joan Fuster, l’impulsor de la consciència nacional al País Valencià’. Hi van intervenir Toni Mollà, sociolingüista, periodista i escriptor, i Lluís Duran, historiador i membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural. La periodista Míriam Riera va presentar l’acte, que va finalitzar amb l’actuació musical a càrrec d’Eugeni Muriel i Pere Costa.
Joan Fuster i Ortells (1922-1992) va ser un dels escriptors més influents del segle XX al País Valencià. Fins al punt que va traspassar l’àmbit literari per trascendir en el cultural i el cívic, i que la seva influència va rebassar el riu de la Sénia per projectar-se a tots els territoris de parla comuna.
Mollà va posar en valor la rellevància de Fuster al destacar d’ell que “se situa clarament com a antifranquista l’any 1962 en una societat rural com la ribera de Sueca i en un ambient tradicional. Es posiciona a favor de conrear la llengua en el seu ple ús i moderna i de la que es pogués parlar de tot, i qüestiona els seus usos folklòrics. I finalment, ho fa dins l’àmbit del que ell diu els Països Catalans”.
Toni Mollà, periodista
Fuster emergeix als anys 60 “a la perifèria de la cultura catalana”, en un moment en el que “l’oposició política al règim estava controlada, apamada i reprimida per uns serveis policials repressius molt eficaços, quan el franquisme se centra més en aconseguir els seus objectius polítics sobre el que no són els pobles de llengua castellana, de fer desaparèixer la diversitat nacional de l’Estat Espanyol”, comenta Duran.
Per aquest especialista en catalanisme polític i social i membre de junta d’Òmnium, Fuster és “la negació d’això i el trencament allà on ningú s’ho esperava”.
Lluís Duran, historiador
Duran afegeix que, a més, Fuster sorgeix “d’allà on ningú s’esperava, lluny d’un catalanisme clàssic que se centra en Barcelona i en un seguit de ciutats mitjanes del Principat”. Planteja que “l’àmbit de la nació és la mateixa llengua, i això suposa una traveta fenomenal a un règim franquista que volia la llengua catalana només per a usos folklòrics i residuals camí de l’extinció” i té una projecció cosmopolita i europea del seu projecte.
Lluís Duran, historiador
Pels conferenciants, el pensament valencià passa inevitablement per Fuster: “El 1962 és l’any sant dels valencians, ja que Fuster publica 4 llibres, 3 dels quals de temàtica cívico-política: Nosaltres els valencians , El País Valenciano i Qüestió de noms “, destaca Mollà. Pel periodista, “les propostes elaborades a partir de 1962 continuen sent l’acta de baptisme del nacionalisme valencià modern”.
Toni Mollà, periodista
Mollà -autor de Converses inacabades amb Joan Fuster – considera que “la proposta fusteriana continua sent plenament vàlida. A dia d’avui, ningú ha sabut contradir-lo, només l’han insultat”.
Afegeix que, malgrat que a l’actual País Valencià hi ha canvis des de tots els punts de vista -demogràfics, socials i sòcio-culturals- que erosionen la cultura catalana tradicional, hi ha “una part bona: la política ha substituït 20 anys del Partit Popular i l’esquerra, o allò que no és la dreta paleolítica, avança en les propostes fusterianes”.
