Filla de Martorell, hi ha viscut sempre fins fa un any. De petita era la pallassa de la família i xerrava sempre i molt. El teatre sempre ha estat present a la seva vida, sons pares en feien des d’abans que ella naixés. Explica que anava als bolos de son pare i des de la primera fila s’avançava al què diria, cosa que el feia enfadar, és clar. Va anar a l’escola a Olesa de Montserrat i això va fer que mai establís vincles d’amistat com a tal al seu poble. Tenia diferents colles, però a ella ja li estava bé.
Ha treballat en tota mena de feines: gestora, mecànica, monitora de lleure, emprenedora d’un bar musical… Des de fa uns anys coordina un menjador a Olesa i des dels 18 anys mai ha deixat de ser professora de teatre i, de fet, actualment és una de les persones que dirigeix l’Aula de Teatre de Martorell. L’Anna veu en el teatre l’oportunitat d’aprendre lliçons indispensables com saber gestionar emocions, resoldre conflictes i treballar en equip.
Es va casar amb 21 anys i es va separar al cap de 12. Reconeix orgullosa que “ho vam saber acabar a temps” i que ara són molt bons amics. Anys més tard va conèixer el que considera “l’home de la meva vida” i el pare dels seus dos fills. Es van separar fa un any i també creu que ho van fer a temps. “Sempre penses que podries salvar-ho i fer més”, però és millor no cremar-ho. Amb ell també conserva una molt bona relació. “Res no és definitiu”, reflexiona.
L’Anna és camaleònica, alegre, apassionada i té molt caràcter, però també és tossuda i admet ser extremadament sentimental. Els seus referents vitals, encara que per motius diferents, són sons pares. Brinda pels seus fills i per la vida.
