Va néixer al Pakistan i no recorda la seva infància amb massa joia. La seva mare va tenir set filles fins que va aconseguir parir un fill mascle. Encara té present la pressió i el dolor que tothom posava sobre la família perquè tinguessin un nen. De fet, la Maria té dues filles i, cada vegada que truca o parla amb els seus éssers estimats, la qüestionen per no engendrar un fill. “No tens una identitat”, reconeix.
Al Pakistan va estudiar llengua i literatura anglesa, encara que el seu somni era formar-se en disseny de moda. Tot i la gran llibertat que sempre li van donar els seus pares, no van deixar que s’endinsés en aquest món fins que estigués casada. Un cop passat el matrimoni, la Maria va començar a col·laborar amb diferents firmes, ha creat desfilades amb els seus dissenys i ara treballa com a freelance.
Explica que ella i el seu marit no creuen que calgui néixer i morir en un mateix lloc, és per això que han viscut a Dubai, Bahrain, Milà i Catalunya, a Martorell. Amb tot, la seva primera filla va arribar al món quan eren a Itàlia. Part del seu èxode és deu a la voluntat de donar a les seves filles un futur millor en una societat més igualitària. La Maria no vol que elles pateixin els dictàmens de la societat del seu país d’origen i és per això que no tenen pensat tornar al Pakistan.
Emigrar i establir-se en un altre indret i amb una altra llengua ho fa tot més difícil, però la Maria és una dona positiva i somiadora. Sa mare és la seva referent, “per haver donat la millor educació possible a les seves filles, tot i el que hi havia fora. Tot el que soc és gràcies a ella”, declara. Brinda per l’empoderament femení.
