PM VS PM és el primer disc del martorellenc Pere Miró (saxo baríton) i el gironí Pablo Martín (trombó), que ha vist la llum aquest gener a les principals plataformes digitals. Quatre temes enregistrats l’any 2021 a Two Stones Records de La Sagrera (Barcelona), estudis de gravació d’en Roger Bongoroll, qui s’ha encarregat de la composició, bateria i producció de l’EP. Inspirats en els ska clash jamaicans, el pes pesat de Martorell i el púgil de Girona lluiten a mort durant quatre rondes. Els seus ganxos són les melodies i els seus jabs les improvisacions.
Al costat hi ha una de les millors bandes de ska de casa nostra formada per en Jan Cardenya a la bateria, en Cristian Miliu al baix, en Mato Anderson a la guitarra i en Iannis presentant la vetllada, sota l’arbitratge d’en Roger Bongoroll i en Jan Valls.
Pere, com va néixer aquest trio?
P.M: El Roger i jo ens coneixem de fa uns quants anys, arrel de ser músics de Dr. Ring Ding, quan ve aquí. Ell és l’ideòleg d’aquesta formació i qui ens va dir al Pablo i a mi “veniu que tinc unes idees esbojarrades”. Amb el Pablo ens coneixem d’algun cop que ha substituït algun dels trombonistes de The Gamophone Allstars. És una d’aquelles persones que tenen llum i que fa ganes de tocar amb ell.
Roger, quines eren aquestes idees esbojarrades?
R.B: Bàsicament, buscàvem una excusa per coincidir tots tres. Com que tinc l’estudi de gravació, se’m va il·luminar la bombeta i simular una batalla instrumental com feien els jamaicans als anys 60 amb la febre de l’ska .
El disc conté quatre temes inèdits d’ska clàssic, tot simulant un combat de boxa.
P.M: Són quatre rondes d’un combat de boxa, però sense cops de puny, només amb les botzines del trombó i del saxo. Quan el vaig escoltar em va semblar una meravella, em vaig morir de riure durant els 25 minuts que dura el disc. Hi ha un presentador, que va anunciant tot el que va passant i com es va desenvolupant la batalla.
R.B: Un cop havíem gravat les cançons vam pensar de trucar un amic perquè narrés la batalla, i també vam gravar un fals públic nosaltres mateixos cridant-nos i aplaudint-nos. Ens agrada perquè sona a club, a podrit, a bar petit nocturn musical amb gent molt entregada amb la banda.
Com va anar l’enregistrament?
R.B: Poc a poc, perquè en ser una iniciativa purament meva m’agrada treballar-la a foc lent. Ens ho hem fet tot nosaltres, la gravació, la producció i la distribució. Vam enregistrar en un sol dia les bases, en un sol dia els vents i després hem anat arreglant cosetes. Es va gravar el 2021, però ens hem esperat a treure’l per fer veure que hem hagut de fer selecció dels temes, però em sembla que ningú no s’ho ha cregut.
I la composició del temes?
R.B: Els enviava notes de veu amb les melodies taral·lejades que se m’acudien. El Pere i el Pablo, com a bons músics, les van transformar en cançons celestials.
P.M: El Roger és un personatge que és molt artista, molt músic, i les coses li surten naturals. Tal com li acudien les cançons ens les compartia a través d’àudios.
A més, heu estat acompanyats d’altres músics per a la gravació.
P.M: Sí, tota la banda que participa al disc són alguns dels músics més destacats de l’escena jamaicana a Catalunya. Gent vinculada a diversos projectes d’estil jamaicà que funcionen, professionals que es dediquen a això, gent d’arrel. El Roger els coneix a tots i és nexe d’unió d’aquesta música a casa nostra.
R.B: I qualsevol d’aquests músics no es podia negar a una idea tan boja com la de fer un combat musical amb el Pere Miró i el Pablo Martín.
Parleu-nos del Pablo Martín, el trombó del grup.
P.M: El Pablo és de Girona i és ofensivament jove. Una persona excepcional, amb un somriure i una energia increïbles. A més, toca el trombó que flipes. Tocar bé el trombó no és gens fàcil i el Pablo té molta musicalitat i una tècnica excel·lent. La prova és que ara està tocant amb Tromboranga, una de les bandes de salsa instal·lades aquí però que gira per tot el món, i està bufant un dia a Miami, un altre a Colòmbia…per tot arreu.
On podem trobar el vostre disc?
A totes les plataformes digitals. Potser ens plantejarem fer un disc físic més endavant, però de moment la distribució digital és la que està en marxa.
I la portada, qui l’ha fet?
P.M: Al costat de Two Stones Records, els estudis de gravació, hi ha un bar on hi anem sempre. Vam demanar-li al cambrer que ens fes una foto al Pablo i a mi fent un polze, i al Roger fent de presentador del combat.
R.B: Al José Ramon Aguijón, un gran amic meu que és dissenyador gràfic, li vaig passar la foto i va fer aquesta il·lustració que sembla un còmic dels anys 60 i que ens agrada molt.
Per quan un concert en directe per presentar el disc?
P.M: En tenim moltes ganes, però moment no hi ha res previst. Vam llançar el disc divendres passat i comencem a rebre bones sensacions. L’escena jamaicana no està vivint els seus millors moments a Catalunya i costa de trobar espais, però veient la resposta del públic, hem de muntar uns temes més i presentar això a foc.
Font: Pere Miró presenta ‘PM VS PM’, un combat musical ‘ska clash’ jamaicà
