Segons explica, el cognom Tió està present a Martorell des de l’any 1200. Rememora una infantesa feliç, aliena als problemes que pogués tenir la família. De jove li encantava ballar -ara també li agrada- i sortia sovint a la discoteca. “Anava ben curta”, reconeix, encoratjada; tanmateix, massa per les dones de casa seva. Tot i venir de tradició pagesa, amb 14 anys va començar a treballar en una indústria al Congost.
La Teresa ha viscut sempre al carrer del Mur, quan es va casar li van fer construir un pis al terrat de la casa familiar. Viure a prop dels pares tenia l’avantatge de poder recórrer a ells en la voràgine de la vida amb fills. Amb 52 anys va deixar la feina on era des d’adolescent, moguda per la voluntat d’aprendre com cal l’ofici de l’agricultura i dedicar-s’hi. No volia que es perdés el llegat. Ara per ara, els diumenges encara van tots plegats a treballar el camp, cosa que els uneix.
Les amigues són un dels seus puntals, la majoria les conserva des de sempre. S’escriuen cada dia, es truquen habitualment i es veuen quan els ve de gust. La Teresa es preocupa per elles i li ho reconeixen. “Si he tingut felicitat és perquè he fet sempre el que m’ha dictat el cor”, apunta, referint-se a qualsevol aspecte de la seva vida.
La Teresa és una persona inquieta que estima i que cuida, es percep en la seva manera de fer i tractar la gent. Explica que els seus avis han sigut els seus referents “perquè eren molt treballadors i honrats”.
Brinda per la pau i l’entesa.
