Del 8 al 18 d’Octubre s’ha celebrat la 53 edició del Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya a Sitges. Una edició del mític festival on les mesures de prevenció del covid-19 han sigut també protagonistes, però que tot i així s’ha pogut celebrar amb prou normalitat.
El gran premi del públic ha sigut per La vampira de Barcelona que, com sabeu, va ser filmada en gran part a Martorell. Lluís Danés ha convençut al festival de Sitges amb aquesta proposta de terror d’època que rescata l’obscura historia d’Enriqueta Martí a la Barcelona de principis del segle XX. Els decorats creats a la nau 1 de Ca n’Oliveres donen a la pel·lícula una caire teatral amb reminiscències que no podem evitar anomenar com “Caligaristes” després de la retrospectiva dedicada pel festival a l’obra fonamental de Robert Wiene.
Dins la selecció “Ombres de Caligari” hem pogut gaudir, a banda del propi Gabinet del doctor Caligari i la seva revisitació de l’any 1962, de films com El proceso d’Orson Welles i la magnífica El testamento del dr. Mabuse de l’inesgotable Fritz Lang.
Una de les sorpreses del festival a sigut Baby, que si bé no ha tingut gaire reconeixement dins del palmarès – emportant-se només el premi a millor música – ha sigut un dels títols que ha estat més en voga durant el festival. El director Juanma Bajo Ulloa, que ha sobresortit amb alguns títols de la seva filmografia però que portava ja cinc anys sense cap estrena, proposa un fosc conte on una mare tracta de recuperar al seu nadó després d’haver-se’l venut degut als seus problemes de drogoaddicció. La pel·lícula es serveix d’una forta proposta visual i -tal com recolza el seu guardó- en la música per transportar l’espectador a través d’una narració sense diàlegs.
Un altre merescut premi ha sigut el de millor guió per a Márk Bodzsár que escriu i dirigeix Comrade Drakulich, l’historia d’un vampir ambientada a l’Hongria comunista dels anys 70. Una comèdia que aconsegueix no caure en gaires tòpics i que funciona atorgant una profunditat als vampirs més enllà del terror convencional. Aquí els vampirs son una font de desig, els caps de la unió soviètica el volen per aconseguir la vida eterna, mentre que l’agent encarregada de la missió trobarà en ell una perillosa instància per defugir la seva rutina com una peça més del règim burocràtic.
El festival es va tancar diumenge 18 després d’un cap de setmana amb algunes sessions suspeses a causa de la restricció horaria imposada a les sales de cinema pel covid-19. L’últim premi atorgat va ser el premi honorífic al director David Lynch, que va fer un uboxing al seu “despatx”, on ofereix habitualment desde l’inici de la pandèmia el seu particular pronòstic del temps.
