Òmnium Pla de de Montserrat, amb la col·laboració de l’Assemblea de Martorell i Castellví de Rosanes, va organitzar ahir divendres a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural la projecció del documental Cartes a la presó. Finestres entre murs de Neus Ràfols i Adolfo Estrada. Hi va intervenir Josep Rull, exconseller i pres polític indultat, Neus Ràfols, codirectora de la cinta, i Mariona Vigués, historiadora.
Al documental, un heterogeni ventall de veus mostren el contingut de les cartes escrites a les preses i presos polítics catalans, que es combinen amb entrevistes que desgranen alguns perquès de com la Unió Europea ha “tancat els ulls davant de les violacions dels drets humans comeses per l’Estat i la justícia espanyola a milers de persones relacionades amb l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017”, explicava la codirectora esparreguerina Neus Ràfols.
Cartes de dos exdiputats com Gérard Onesta (des de França ) i Anna Gomes (des de Portugal ) a Raül Romeva, de Jordi Cuixart al politòleg valencià, Jaime Pastor, de l’exiliada Marta Rovira des de Suïssa a Carme Forcadell o de Rafael Mejías, un intern del Centre Penitenciari de Lledoners o les també molt significatives de Dolors Bassa i Oriol Junqueras.
“Les cartes, a diferència de la correspondència immediata dels e-mails, són més emotives, reflecteixen millor la condició humana i evidencien la vulneració dels drets humans, a partir de vivències molt personals de la gent que les escriu i dels presos que les reben. A través d’elles, es va explicant aquesta gran anomalia democràtica, la persecució dels activistes i polítics del procés”, apuntava.
Neus Ràfols, codirectora documental
Ràfols acabava de tenir una filla quan es va executar la sentència. “L’única manera de poder indignar-me era escriure cartes als presos i preses. A partir de rebre sorprenentment resposta, em vaig adonar que s’establia una comunicació que mai no havia pensat. Per exemple, parlant dels fills amb Josep Rull, de la Universitat Autònoma que vam compartir amb Raül Romeva o de feminismes amb Carme Forcadell”. D’aquí va sorgir la idea de fer aquest documental, junt amb la seva parella, el realitzador mexicà establert a Rotterdam, Adolfo Estrada.
Neus Ràfols, codirectora documental
“Els presos i preses expliquen que els primers dies als centres penitenciaris només podien sentir alguns mitjans de comunicació espanyols, que deien que la gent els havia oblidat. Aleshores van començar a rebre milers de cartes, epístoles que deien que al carrer s’estava denunciant aquesta violació de drets humans”. El documental va d’això, de la violació del dret a l’autodeterminació, que Espanya reivindica per al Sàhara o per al poble Maputxe, però no així per a Catalunya”.
Per a Ràfols, les causes s’han de trobar en “una judicatura segrestada ideològicament per ser conservadora, patriarcal i nacionalista espanyolista”. També en “la manca de pluralitat als mitjans de comunicació, que són molt partidistes, i en l’encara present herència del franquisme” en algunes estructures de l’Estat.
Neus Ràfols, codirectora documental
En aquest sentit, Josep Rull va recordar com, “al cap d’una setmana d’estar a la presó, vam començar a rebre una quantitat brutal de cartes. Era tot un ritual, pujàvem a la cel·la i anàvem llegint una per una. Volia respondre-les totes, però era impossible. Als terrassencs, als nens i als amics, els responia segur, però després hi havia cartes tan boniques i extraordinàries. Era molt impactant”.
Josep Rull, exconseller i pres polític indultat
Les cartes duien “tones d’humanitat, de tendresa, d’esperança i de dignitat. Aquests són els valors del poble que he tingut l’honor de servir. Ni una espurna d’odi ni de rancúnia. Això era el més potent i poderós. Les cartes ens donaven una força extraordinària, ens acaronaven l’ànima i, com deia en Raül Romeva, eren la finestra que ens permetia connectar amb el món. Els protagonistes d’aquest documental sou vosaltres, aquest poble que l’1 d’octubre va decidir no tenir por”, va incidir.
Josep Rull, exconseller i pres polític indultat
La historiadora Mariona Vigués, va afegir que “aquestes cartes no només acaronaven l’ànima sinó que també són història de Catalunya. Per això, hem cedit 10.500 rebudes per Josep Rull a l’Arxiu Nacional de Catalunya i la setmana vinent en cedirem la resta”. Les cartes “són el batec del país, el que pensàvem. Primer la indignació per l’empresonament, després la inquietud pel judici, la ràbia per la sentència i el pensar què passaria tots aquests anys”.
Mariona Vigués, historiadora
“Amb en Josep Rull vam establir tres premisses”, va detallar Vigués. “Les cartes havien d’estar en un arxiu viu, una base de dades on poder recuperar les adreces i els noms dels protagonistes. Havia de ser un arxiu segur, no podien caure a mans de ningú. I havien de ser treballades i separades per camps, que la gent pogués seguir la pista de la carta i si va ser o no resposta”.
Josep Rull “va rebre més de 22.000 cartes de 52 països de tot el món, algunes d’elles corals, signades per diverses persones. Cartes de 650 pobles de Catalunya diferents, de 63 pobles o ciutats de l’Estat. Cartes d’amics, família, partits polítics, entitats, professionals dels mitjans de comunicació, presos, i fins i tot sense remitent, sobretot al principi. A banda, més d’un miler de llibres i revistes”.
Mariona Vigués, historiadora
El documental Cartes a la presó. Finestres entre murs va rebre la menció honorífica al millor migmetratge al Festival Internacional de Cine de Drets Humans de Sucre (Bolívia) l’agost del 2021.
Aquesta producció, de Maragda Mediàtica amb la col·laboració del Pen Club Català i el Casal Català del Quebec entre d’altres, es va rodar durant els dos anys de la pandèmia en escenaris tan diversos com Sintra (Portugal), Tolosa de Llanguedoc (França); Amsterdam (Països Baixos), Madrid i Sabadell.
Va comptar amb la banda sonora en occità del grup La Talvera, i amb professionals de música i compositors rellevants com l’esparreguerina Carolina Rius, Lluís Maria Bosch, Maria Camats, Pep Lisandra, Diego Abarca, Juanjo Anaya, entre d’altres.
Font: ‘Cartes a la presó’ denuncia la vulneració del dret a l’autodeterminació
