La seva vida, tal com explica ella mateixa, es podria resumir en escola, esport i família; així ha estat des que té memòria. Estudia quart d’ESO a l’Institut Pompeu Fabra i forma part del Martorell Atlètic Club des de fa set anys, on té el rècord femení de llançament de pes i disc. Per a l’Alícia, l’atletisme és una vàlvula d’escapament i una manera de desfogar-se.
Té caràcter, n’ha tingut sempre, encara que a vegades no se li noti, diu. Li agrada guanyar i és competitiva, el problema arriba quan no compleix les seves pròpies expectatives, aleshores ve la decepció; però admet que aquesta temporada ha après a prendre-s’ho d’una altra manera. Entrenar amb gent més gran l’ha ajudada molt a rebaixar-les. Es defineix com a responsable i autoexigent, i és bona estudiant.
Quan va començar l’institut li preocupava el seu físic i la percepció que la gent tenia d’ella, però això ha canviat. En el seu moment va fer dieta fins que va entendre que el seu cos es corresponia al d’una noia alta que feia atletisme. A més, destaca la importància d’obrir els ulls i veure que tothom és diferent i divers i que les opinions dels altres no ens haurien d’influir.
Està satisfeta amb la seva vida, “tot té la seva part positiva”, diu. Brinda per tot el que ha aconseguit, pensa que sovint no es valoren els mèrits propis en les coses quotidianes. Creu que cal tenir en consideració com se superen els imprevistos que poden sorgir, ja sigui amb l’esforç d’una mateixa o amb l’ajuda dels altres. Les seves referents són les dones de la seva família, les seves àvies en particular.
Font: Dones que alcen la veu. Alicia Garcia Martret – 15 anys
