Del 4 al 7 de novembre, Martorell ha celebrat la cinquena edició del festival Fem Dansa . Un miler de persones va assistir als espectacles Utòpic vs distòpic de l’Espai Dansa, Aerodreams d’Oracio Caiti i l’Escola Sonia Navarro, Mira Miró de Baal Dansa i Cita a cegues amb Sol Picó i Marco Mezquida, segons afirma el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Andreu González. Més de 700 persones van passar per les exhibicions de les escoles de ball a la rambla de Les Bòbiles i dels esplais de gent gran a la plaça de Les Cultures.
Quines han estat les xifres d’espectadors al Fem Dansa d’enguany?
Han estat xifres molt positives. A l’espectacle d’Utòpic vs distòpic hi van assistir 255 persones, a l’Aerodreams 199 persones, a l’espectacle Mira Miró 119 i a l’espectacle Cita a cegues de Sol Picó i Marco Mezquida, 232.
Què s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar el programa?
Com sempre, ens hem basat en una doble vessant: la dansa més participativa sense intenció professional i la dansa dels professionals que es guanyen la vida amb aquesta disciplina tant complicada. Aquest any hem tingut elements més diferenciats, com ballar amb cèrcols i amb robes despenjant-se del sostre d’un equipament. Ahir per exemple, Sol Picó va portar un dels seus números estrella, a banda de la improvisació al piano que va fer Marco Mezquida, amb la marca de la casa que és el zapateao amb puntes de ballet.
Com ha evolucionat el festival durant aquests cinc anys?
Tenim a Martorell tot un grup d’escoles de dansa i una escola de dansa municipal que tendeix a fer més ball urbà, però que cada cop s’està obrint a altres disciplines. Per exemple, aquest any a la rambla de Les Bòbiles hem vist números de ballet i de claqué. També hi ha l’Escola de Dansa Baila Descalza, que ens han portat el ball tahitià, una proposta bastant insòlita que dona una perspectiva molt diferent del moviment del cos. O la dansa que fa la gent gran als esplais i que va molt bé per mantenir l’activitat física i estar mentalment actius. En definitiva, hem vist propostes molt diverses, que donen una visió conjunta del que representa la dansa per a qualsevol persona de Martorell i que, sense sortir del municipi, hi ha moltes opcions a l’abast de qualsevol.
Gaudeix de bona salut la dansa a Martorell?
Crec que sí. Molts participants demanen que es facin més sovint aquests tipus de festivals per donar més visibilitat a aquesta disciplina, i tenen raó. Mirant les xarxes socials de l’Ajuntament, podem veure la rebuda que han tingut les diferents publicacions d’aquests dies. S’han vist molts m’agrades de gent que potser no entra gaire als perfils de l’Ajuntament i això ens indica que la dansa té molta acceptació popular. Ja estem treballant en alguna proposta amb la que, si tot va bé, podrem mostrar la dansa de manera més assídua i en un cicle més ambiciós.
Podem trobar figures destacades de la dansa al nostre municipi?
Tenim al Blai López, que la gent que coneix la dansa de Martorell sap qui és. El veurem el dia 25 de novembre ballar a la presentació de les obres guanyadores del Premi Vila. També està l’Evangelina Esteves, coreògrafa especialista en claqué, que fa classes a l’Escola de Coco Comin, i porta les coreografies de diferents espectacles musicals de Barcelona, com Cantando bajo la lluvia o Billy Elliot . També la filla de l’Evangelina, la Carla López, o l’Anna Aguilar, que també participen al musical Billy Elliot. Són diferents persones que tenen moltíssima projecció o que, fins i tot, ja són una realitat de la dansa i no només una promesa.
