El pregó de la Fira de Primavera, aquest divendres al vespre als jardins de l’Enrajolada, ha anat a càrrec de Lluís Foix. El periodista ha fet repàs dels moments d’esplendor i de dificultat de la festa del nostre poble, que enguany compleix sis segles de vida, i ha desitjat un retorn optimista a la nova normalitat. L’alcalde Xavier Fonollosa i el regidor de Cultura, Andreu González, l’han acompanyat a l’escenari.
Lluís Foix i Carnicé (Rocafort de Vallbona, Urgell,1943) és periodista especialitzat en política internacional. Llicenciat en Periodisme i Dret, va ser director, director adjunt i subdirector de La Vanguardia , i corresponsal d’aquest diari a Londres (del 1974 al 1980) i a Washington DC (del 1981 al 1982).
El 2013 va publicar el llibre La marinada sempre arriba , unes memòries d’infantesa i adolescència. Des de 2014 escriu a La Vanguardia , El Punt Avui i El Mundo Deportivo . També és tertulià habitual a diversos mitjans de comunicació com RAC 1, TV3 i 8tv. El 2014 va rebre el Premi Quim Regàs de Periodisme i el 2016 el Premi Josep Pla de narrativa per la segona part de les seves memòries, Aquella porta giratòria .
En el seu discurs, Foix ha destacat que “les fires formen part del paisatge humà, comercial i cultural de la nostra història”. “Martorell és una vila que ha vist passar la història del país des de temps immemorials”. “Una vila mil·lenària que ha vist els carruatges que transportaven l’or i la plata dels reis de la casa d’Àustria camí dels banquers genovesos, escriptors com Miguel de Cervantes que trobà el bandoler Roca Guinarda en travessar els Brucs i tota mena de personatges que s’aturaven a les viles de la plana del Llobregat abans d’arribar a Barcelona”.
“Es difícil imaginar-se com seria la fira de primavera de Martorell al llarg de la història d’un país que ha conegut tantes convulsions. El que sí que es pot dir és que comprar i vendre, trobar-se, enraonar, tractar i observar han estat actituds que es remunten als orígens de la civilització”, ha dit.
El pregoner ha incidit que les fires de Martorell “han conegut al llarg de la història moments d’esplendor i de dificultats. A l’Edat mitjana els ramaders eren els protagonistes, després vingueren els comerciants de teixits i a partir del segle XVIII arriben un nombre molt gran els oficis artesanals. L’any de la Revolució Francesa, el 1789, Martorell era l’única població de l’entorn de Barcelona que tenia mercat”.
Aquesta voluntat per ser un centre d’encontre, de mercat, “va ser colpejat per les guerres que ho desgavellen tot. Des de la guerra del francès a començaments del XIX, les tres guerres carlines que desembocaren en la primera república fins a la darrera guerra incivil el país ha viscut moments de trasbalsos personals i col·lectius”.
No va ser fins el 1988 quan Martorell “recupera el mercat mil·lenari i torna a ser l’eix vertebrador de la vida econòmica d’aquesta cruïlla del territori més productiu de Catalunya. La planta de SEAT és un dels pols de creativitat econòmica més importants del país. Vorejant el riu hi passa la línia del AVE i també es contempla el fumejar de la industria química, l’antiga fàbrica Solvay amb el producte més destacat del PVC”.
En aquest 600è aniversari “cal destacar la voluntat de Martorell de superar les dificultats de la crisi econòmica de l’any 2008 i la malèfica pandèmia del COVID que ens ha deixat a tots atemorits com si fos una de les pestes medievals”.
I ha tancat subratllant que “avui celebreu una de les festes patrimonials més destacades del vostre calendari festiu, la festa de la primavera que és sinònim de Fira en el sentit més ampli de la paraula, rememorant el vostre passat ramader, agrícola, industrial i, sobretot firal. La fira és també una festa i així es viurà a Martorell fins el primer de maig de l’any 2022 que es va superar la malaltia que directa o indirectament ens ha afectat a tots”.
Font: Foix repassa la història de Martorell a través de la seva Fira, que compleix 600 anys
