La 3a Mostra de curtmetratges dirigits per dones arriba aquest dissabte, 6 de març, a les 19.00h, a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural. Organitzada per l’associació Cinema del Diable i el Col·lectiu Feminista de Martorell, amb el suport de la Regidoria de Cultura, s’emmarca en els actes de commemoració del Dia Internacional de la Dona . L’entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia a entrades.martorell.cat .
Com en les edicions anteriors del certamen, s’ha fet “una selecció heterogènia de curts de diferents temàtiques i gèneres: ficció, documental, fantasia, drama i ciència ficció, celebrant així la diversitat de la creació cinematogràfica realitzada per dones”, avança Anna Lati, membre de Cinema del Diable.
“Cada cop són més les dones que tenen el rol de directora dins el món del cinema, però històricament han fet altres tasques. Per canviar la tendència i donar visibilitat al treball de les dones en la direcció és important fer aquest tipus d’esdeveniments”, afirma.
Després de les projeccions, diu Lati, “hi haurà un col·loqui amb les directores per poder parlar i conèixer els detalls del seu treball”. A més, per segon any, “es concedirà el Premi Guillemette Huerre, que atorga la Federació Catalana de Cineclubs i l’associació Amics de Miquel Porter i Moix”.
Huerre va ser filòloga, traductora i música. Bretona nascuda a Asnières (França) el 1928 i morta a Barcelona el 1998. Companya de vida de Miquel Porter i Moix, amb qui va fundar, el 1964, i gestionar durant uns anys, el primer cineclub infantil de Catalunya.
El jurat estarà format per Mireia Iniesta del Cineclub 39 Escalons de Manacor, Lourdes Feixa del Cineclub BEC (Barcelona Espai de Cinema) i un membre de l’associació Cinema del Diable.
Els curtmetratges
Els assistents podran veure Bubota de Carlota Bujosa, una revisió de la pròpia història, de les arrels i de la pertinença feta a partir d’imatges familiars. Un viatge personal que s’inicia el dia en que la seva mare, en un tren, quan ella tenia vuit anys, li explica que el seu pare biològic no és qui pensava.
Todas mis avispas de Daria Molteni. Inés viu aïllada amb la seva mare Amparo en un mas del camp murcià; massa espai per a només dues persones. Una sufocant onada de calor i la vellesa fan que l’Amparo pateixi deliris, donant-li l’amor que sent pels seus fills, nets i besnets a les vespes que habiten les seves terres.
Ancora Lucciole de María Elorza ens situa a l’any 1972. En un dels seus articles més coneguts, Pier Paolo Pasolini parlava de la desaparició de les cuques de llum. Al cap de pocs mesos el van assassinar. Des de llavors les cuques de llum continuen desapareixent, però encara hi ha gent que les recorda.
Med cezir tango de Meriç Atalar i Isabel Loyer Sola ens ubica en una casa buida on una nena crea un ritual màgic. Un delicat i fantàstic curtmetratge d’animació stop-motion que les artistes van realitzar de forma completament artesanal a casa seva durant el confinament.
Ancestre de Berta Canivell La Teresa i en Joan segueixen amb les seves vides malgrat el dolor de la misteriosa desaparició del seu únic fill. Però la Teresa continua tornant al bosc, l’últim lloc on el va veure, obsessionada amb trobar-lo. Joan, fart de la situació, decideix tancar-la a casa. Però alguna cosa o algú allibera a la Teresa i ella escapa per a tornar al bosc.
Font: La 3a Mostra de curts dirigits per dones arriba dissabte al Centre Cultural
