Aprofitant la celebració de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible , la Biblioteca Martorell ha acollit aquest dilluns a la tarda un taller de transició energètica, impulsat per la Regidoria de Medi Ambient. Ha anat a càrrec de l’empresa de formació Intiam Ruai, que aposta per una nova cultura energètica i que fomenta l’ús responsable de l’energia i la utilització de fonts netes i renovables.
En la seva línia d’ajudar a gestionar el consum energètic per reduir l’impacte ambiental i rebaixar el cost de les despeses energètiques, un dels responsables de l’empresa, Toni Lluveras, ha explicat a la concurrència que, aplicant a casa nostra unes mesures d’estalvi i usant l’energia solar podem reduir les emissions de CO2 un 55% de cara al 2030 i un 100% el 2050.
Lluveras ha deixat clar que a les mans de qualsevol persona i des de la seva llar és possible fer el canvi necessari per a una transició cap a un món més sostenible i combatre el canvi climàtic. Tot això a través d’unes pautes a seguir en sis àmbits: la mobilitat, la climatització, l’aigua calenta sanitària, els electrodomèstics, la il·luminació i l’energia solar.
Sentim molt a parlar del concepte de transició energètica. Quines xifres hi ha al darrere i com s’aborden en aquest taller?
Transició energètica és la idea és canviar el model energètic actual. Ara mateix es basa en el malbaratament energètic, perquè malbaratem molta energia i la produïm amb fonts no renovables. El taller ajuda a saber com canviar aquest model energètic que s’ha de basar en estalviar energia, utilitzar aparells de màxima eficiència i produir el 100% de l’energia en renovables. I ens ensenyarà què podem fer nosaltres com a ciutadans a la família, què podem fer per gastar menys i com produir una part de la meva energia en renovables.
Tot això en quant de temps?
Per a fer-ho tenim 20 o 25 anys. En aquest temps hem d’aconseguir gastar la meitat de l’energia que gastem ara, i produir-ho tot en energies renovables.
Entre moltes persones sembla sorgir una sensació de desànim en pensar que cadascú de nosaltres no tenim la capacitat de canviar coses, i que això depèn dels grans grups energètics, de la gran indústria pesant o dels transports. Què diries a les persones que creuen això?
Estic d’acord en el fet que pensin que els grans emissors de gasos contaminants d’efecte hivernacle són les grans centrals elèctriques que cremen carbó, gas, etc. Però jo els diria dues coses: la primera és que, encara que els gestos d’estalvi energètic siguin petits i que els semblin que són molt poca cosa, que els facin!
Què implica?
Passen dues coses. D’una banda, tu estàs fent el que pots, i de l’altra, dones exemple a altra gent que està veient que apliques aquestes mesures d’estalvi, que et poses una instal·lació, solar, que vas més en bici que en cotxe…els bons hàbits s’encomanen, a l’igual que passa amb els dolents. El que tu fas es pot replicar.
A títol personal, què podem fer?
Per exemple, si l’empresa elèctrica que tenim contractada té centrals de carbó o centrals nuclears i frena les renovables, doncs pots prendre la decisió de no comprar-li l’electricitat i de passar-te a una comercialitzadora que sigui més ètica, més social i més ecològica. Un altre exemple: els bancs. Si el teu inverteix encara en energia nuclear donant crèdits per a fer noves centrals, puc treure’n els diners i posar-los en un altre banc que els inverteixi en un model energètic més sostenible.
Tenim, per tant, un important poder per canviar les coses?
Depèn d’on comprem energia i on guardem els nostres diners, podem fer moltíssim. Per tant, jo li diria a la gent que, tot i que està molt complicat frenar el canvi climàtic perquè ho hem deixat tot per a l’últim moment, encara ho podem fer. Som-hi!
Comencem a posar exemples de cadascun dels sis àmbits en els que podem influir des de casa. El primer seria la mobilitat.
Heu de pensar que la mobilitat gasta molta energia. Moure una persona que pesa 70 quilos implica sovint agafar un cotxe que en pesa tona i mitja, i això és molt ineficient. Per tant, és bàsic que sempre que sigui possible fem trajectes curts a peu, en bicicleta o en transport públic.
I si l’ús del cotxe ens és imprescindible?
Si necessito un cotxe perquè realment em cal, disposem de vàries opcions. Una d’elles és la pràctica de la conducció eficient. Si entreu a la pàgina de l’Institut Català d’Energia de l’ICAEN i poseu ‘consducció eficient’ us sortiran un seguitd e recomanacions senzilles que poden fer que gastem un 15% o fins i tot un 20% menys de combustible anant a la mateixa velocitat.
Com?
No fent accelerades, disposant d’una pressió correcta dels pneumàtics i, per exemple, posar la cinquena marxa quan anem a 60 quilòmetres per hora en lloc de posar la tercera. Amb aquestes i altres mesures ja podem fer molt, perquè si gastem un 20% menys estem dient que abans havíem d’omplir 5 dipòsits i ara, per fer el mateix quilometratge, n’omplirem 4, amb el consegüent estalvi en emissions i en diners que podem reinvertir en altres mesures d’estalvi.
Un segon àmbit d’actuació és la climatització de les nostres llars. Quines mesures podem prendre?
El que més gasta a tota la casa és el fet d’escalfar-la, entre un 40 i un 50% del total del consum energètic de la llar. Si a l’hivern posem la calefacció a 22 o 23 graus i anem amb màniga curta com si estiguéssim al Carib tindrem la sensació d’estar molt confortables, però cal tenir molt present que hi ha un problema, i és que cada grau que puges de la calefacció suposa un 8% de despesa més. Per tant, si posem la calefacció a 20 graus, gastarem un 20% menys, i això és un gest gratuït que podem fer. Baixem la calefacció i si cal, ens posem un jersei i una manteta quan estem al sofà. Fixa’t què ha hagut de fer el govern: regular i dir que no pot ser que tinguem edificis púiblics a 23 graus a l’hivern i a 24 a l’estiu.
Què més podem fer a casa en matèria de climatització?
Doncs per exemple invertir diners en aïllar la casa, o en adquirir aparells de calefacció que siguin més eficients dels que tenim, i calderes de gas més eficients o l’ús de l’aerotèrmia, tot i que sigui més cara.
El tercer àmbit d’estalvi es refereix a l’aigua calenta sanitària. Què ens recomanes?
Una dutxa ràpida! Cal tenir present que aquest és el segon gran consum de casa nostra, el fet d’escalfar l’aigua! Per tant, fomentem la dutxa ràpida. No és fàcil, perquè quan faig formació a instituts, els adolenscents diuen que no tanquen l’aixeta mentre s’ensabonen perquè tenen fred. Però estalviarem una barbaritat.
Els electrodomèstics també poden generar un estalvi important?
Cal dir que l’assecadora és l’electrodomèstic que més gasta en una casa. Pensa que si habitualment fas entre 4 o 5 secadores a la setmana i pots reduir a la meitat, estalviaràs molts diners i moltes emissions, i que si la podem jubilar i, en el seu lloc estendre la roba, això suposa un estalvi que no et costa diners. Si malgrat tot necessitet l’assecadora perquè no podem estendre la roba i tenim molta família, comprem-la de màxima eficiència i traiem-li el màxim de suc omplint-la cada cop.
Pel que fa a les rentadores, què ens pots dir?
Que plantegem que la propera rentadora que haguem de comprar sigui de màxima eficiència. És més cara que les normals, però aquest sobrecost es veurà recuperat per l’estalvi energètic que ens comportarà. I també cal dir que quan rentem en fred gastem uns 100 watts per hora, mentre que quan rentem a 40 graus en gastem uns 500. Per tant, la roba que no està bruta ni tacada la podem rentar en fred, ja que quedarà super neta i estalviarem un 70 o 80 per cent d’energia, deixant les temperatures altes només per quan la roba estigui realment bruta.
Què podem fer pel que fa a la il·luminació a casa?
El que sempre dic, l’últim que marxi que apagui la llum!. Encara ens deixem llums oberts, encara obrim llums quan no cal -quan tenim llum natural-. No ens hi fixem moltes vegades. En centres públics passa que a les 08.00 del matí obren les llums i a les 10.00h segueixen enceses tot i que ja no caldria perquè hi ha prou llum natural. Hem de fer menys hores de llum artificial, tancar la llum quan no hi som, i fer servir la llum led, que en comparació amb la incandescent té un 85% menys de consum, i un 50% menys que la del fluorescent.
I finalment arribem a l’energia solar…
Al taller expliquem quantes plaques fotovoltaiques calen per a una casa mitjana amb un consum mitjà, quina superficie necessitaríem per a ubicar-les i quant costaria muntar-les. També els comento quants diners ens estalviaríem en la factura, però el primer és que ens estalviarem moltes emissions.
Ens pots fer uns números aproximats de l’estalvi?
Segons l’Institut Català d’Energia, una casa mitjana està gastant entre 3.000 i 3.500 kw/h/any -cada família ho pot mirra a la seva factura-. Doncs per produir aquesta energia elèctrica en plaques solars necesitaríem uns 2 kilowatts de plaques, que serien més o menys uns 12 metres quadrats de superfície – més o menys totes les cases unifamiliars tenen aquest espai- i això té un cost aproximat d’entre 4.500 i 6.000 euros. Ara mateix, això suposaria un estalvi amb els preus de l’energia d’ara, que estan molt alts, uns 600 euros a l’any, i en 8 o 10 anys ho has recuperat. Si fem el càlcul amb els preus de l’energia d’ara fa un any, abans de la gran pujada, t’estalviaves 300, per tant, te n’anaves a 15 anys per recuperar la inversió. Però jo sempre dic: amb una caldera de gas…quan recuperes la inversió? Mai! Aquí la recuperes perquè les plaques tenen una vida útil de 25, 30 o 40 anys i per tant ho recuperaràs.
Algun últim consell que ens vulguis donar?
Doncs que el dia que se’ns espatlli definitivament el cotxe, ens plantegem si el necessitem. Si és que no, millor, però si és que sí, doncs optem per un d’eficient i elèctric, tot i que ara siguin més cars. Penseu que el 2035 ja no es vendran cotxes de benzina, i se suposa que els elèctrics aniran baixant de preu i serà més fàcil comprar-los. Tot i que ara l’electricitat sigui molt cara, encara és més barat fer 100 quilòmetres en un cotxe elèctric que no pas en un de benzina. En definitiva, primer ensenyem mesures que no representen cap cost, i amb els diners que ens permeten estalviar, podem dedicar-los a invertir en eficiència energètica, com ara canviar la il”luminació o la nevera quan toqui. Sumant petits estalvis, ja hem reduït de manera considerable el consum i, per tant, les emissions, i tenim un romanent per anar invertint.
Si us heu perdut el taller de transició energètica i voleu saber com podeu estalviar energia a casa us compartim alguns recursos que us poden ajudar.
Vídeo del Taller canvia d’energia a casa
Vídeo del Taller canvia d’energia al comerç
Sis càpitols de la Websèrie fem-ho
Vídeos dels webinars estalvi d’energia a la llar
Guies amb consells d’estalvi energètica a les llars de la Diputació de Barcelona per ajustar la potència contractada, comparar tarifes, contractar el bo social, millorar l’eficiència i la gestió de l’energia, etc. Trobareu més recursos a l’interactiu de la Setmana de l’energia 2022 .
Font: Lluveras: “En 20 anys hem de reduir a la meitat l’energia que gastem i podem fer-ho”
