Francesc Pujols, convertit en detectiu hiparxiològic i protagonista d’un còmic. El filòsof de la Torre de les Hores hi emergeix amb la missió de recuperar una maleta plena d’objectes estrambòtics que han sostret al seu propietari, l’escriptor Ramón Gómez de la Serna, en una visita a Barcelona el gener de 1931. Aquest és l’argument d’El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols , un llibre que acaba d’editar Males Herbes , guionat per Sebastià Roig i amb il·lustracions de Toni Benages.
Es tracta de la segona aproximació a Pujols en el món del còmic, després del precedent de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. Si aleshores es proposava un recull d’històries breus, ara surt a la llum la primera aventura llarga, enmarcada en una Barcelona misteriosa plena d’il·lusionistes, societats secretes i espiritistes. Amb un argument fictici, però que reprodueix fidelment a personatges i a llocs reals, perfectament contextualitzats en el temps.
El còmic consta de 112 pàgines i va dirigit a un públic de totes les edats. Es començarà a distribuir a les llibreries a partir del dimecres 2 de febrer, i es presentarà en societat al Cercle Sport de Figueres el 16 de febrer (19.00h). Abans, el guionista Sebastià Roig en parla en la següent entervista.
Com és El cercle de Loplop i en què es diferencia a l’anterior creació de còmic?
A diferència de l’àlbum anterior, on trobàvem 5 històries curtes en diferents estadis de la vida de Francesc Pujols, aquí tot es concentra en una única aventura llarga. A més, el títol està relacionat amb diverses obres del pintor surrealista Max Ernst i que tenen a veure amb l’argument de la història.
Quin és l’argument de la història?
Ens situem al gener de l’any 1931, a Barcelona, moment en que arriba a la ciutat Ramón Gómez de la Serna, autor madrileny molt amic dels avantguardistes. Ve per oferir una conferència, i hi assisteix, entre altres, Francesc Pujols, sense sospitar que es veurà embolicat en una trama que involucra a mags, hipnotistes, lladres de maletes i sectes diabòliques i esotèriques que cobegen alguns dels materials que guarda la maleta de Ramón Gómez.
Per tant, la maleta és l’objectiu?
La seva pèrdua o sustracció és un dels motius que desencadenen l’acció. A diferència de l’àlbum anterior, en què ens trobàvem 5 històries curtes i diferents, en diferents estadis en la vida de Francesc Pujols abans de la Guerra Civil, aquí tot es concentra en una aventura llarga en unes 100 pàgines. Per tant, és una aventura més extensa i un dels canvis principals és el dibuix que ha fet Toni Benages, qui ha fet una feina excepcional i ha treballat amb molta documentació de les revistes de l’època i amb materials de fotògrafs tan extraordinaris com Gabriel Cases i Galobardes, que publicava a diverses revistes i que tenia moltes fotografies de la vida social de l’època.
Quin Francesc Pujols s’hi mostra?
Al personatge volíem donar-li el contrast de ser tan capaç d’establir contactes amb l’alta cultura com d’anar als antres més perduts del barri xinès, els dos escenaris on succeeix la història. Per tant, podem anar des de l’Hotel Ritz o Colon -on es mantenien tertúlies artístiques com espectacles al Teatre Circ Barcelonès, com al Port de Barcelona, al Parc d’Atraccions Mar i cel…es recorren els espais alts i baixos de Barcelona.
Parla’ns de l’autor de les il·lustracions
L’il·lustrador és Toni Benages i Gallard, qui ha fet una feina excepcional. Són dibuixos menys humorístics i més realistes en comparació al primer volum, i que defineixen molt bé els escenaris de la ciutat on succeeix la història. També apareixen en algun moment la Torre de les Hores de Martorell i el despatx on treballava Pujols, però és un cameo .
A quin públic va dirigit?
Jo crec que des d’un públic adolescent fins a 120 anys, tranquil·lament, ja que és un còmic o historieta que pot agradar també a la gent que no llegeix còmics habitualment. És cert que el Francesc Pujols de la vida real no era un personatge d’acció com el que apareix al còmic. Nosaltres d’alguna manera sí que l’hem reconvertit a un detectiu tipus indiana Jones, però els lectors podran veure’l també parlar i filosofar de religió, teologia o art en els ambients intel·lectuals en que ell se solia moure, perquè sí que s’hi reprodueixen en aquesta història.
Ens pots posar algun exemple?
Recordo un fragment de la història en que diversos intel·lectuals tenen una gran disquisició parlant del que representa Montserrat a l’època. Les paraules que el personatge de Pujols diu al còmic són paraules que ell també va dir en la vida real i en el seu moment a periodistes. Igual passa amb Ramón Gómez de la Serna quan parla dels pits de les dones en la conferència, unes paraules que estan tretes del que deien els personatges de debò. O igual que surt fent un cameo Francesc Cambó, dient el mateix que havia dit en una entrevista a El Mirador.
Com creieu que funcionarà entre el públic aquest segon volum?
Nosaltres esperem que els lectors es distreguin, es diverteixin i que els atrapi, igual que va succeir amb el primer. Veuran que tots els personatges que apareixen i acompanyen a Pujols en aquesta aventura són absolutament nous: només repeteix ell, llevat d’un parell de cameos . La intenció és que, si aquest segon volum funciona, fer una altra aventura llarga més endavant, ambientada en una època diferent, on Pujols hagi de resoldre un altre misteri de tipus esotèric o parapsicològic, que és on l’acostumem a encaixar.
Teniu pensat venir a presentar el còmic a Martorell?
Des de la Fundació Francesc Pujols ens han expressat que estan molt interessats que hi anem, i també et dic que si no ens ho haguessin proposat ells, ho hauríem fet nosaltres. Amb l’anterior llibre ja ens van rebre súper bé i ens fa molta il·lusió anar-hi, amb el hàndicap que nosaltres no som experts en la figura de Pujols, sinó uns autors que vam pensar que el podíem transformar en una icona pop , que servís de personatge de còmic i que arribés a un públic diferent. Vam creure que és una manera que el públic el descobreixi per una altra via diferent a través d’aquestes pàgines, com passa en qualsevol altra cultura europea una mica normalitzada.
Ajuntament de Martorell · Entrevista a Sebastià Roig, guionista del còmic ‘El cercle de Loplop’
Font: Roig: “Al còmic ‘El cercle de Loplop’ hem convertit Francesc Pujols en un detectiu”
