El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) va cloure divendres les excavacions al jaciment de Santa Margarida publicant el darrer vídeo explicatiu dels treballs i un sistema virtual de visita en 360 graus . L’entitat ha apropat així les troballes als visitants davant la impossibilitat de celebrar la jornada de portes obertes. L’equip d’arqueòlegs ha desenterrat murs que podrien datar d’entre els segles V i VII de la nostra era.
Punt i final a la campanya d’excavacions més atípica. Tres setmanes cavant de sol a sol amb mascareta posada, eines individuals i hidrogel. I sobretot, sense estudiants, ja que per seguretat s’han limitat les tasques a arqueòlegs professionals. En total, una desena, xifra força inferior a les més de vint persones que solen venir cada any fins a aquest punt.
Però si els visitants no poden anar al jaciment, el CEM els el porta a les seves cases. De dues maneres: amb una sèrie de vídeos que resumeixen les tres setmanes d’excavacions, i amb un sistema de visita virtual interactiva en 360 graus que, pel vicepresident de l’entitat Alfred Mauri, permet als visitants “passejar per sobre d’on s’ha excavat i entrar dins l’església, coses que no poden fer a les portes obertes”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
La rellevància del jaciment augmenta a mesura que s’excava
Els resultats de les excavacions han sigut “molt positius i han superat les expectatives”, per Mauri. Han aprofundit “en els indicis d’uns murs i restes efímeres de morter que havíem detectat la campanya passada”. S’han pretès “veure quina entitat i extensió tenien”, i el resultat no ha decebut: “hi ha més murs dels que veiem inicialment, i les restes estan molt més conservades”.
Mauri reconeix que “ara per ara no podem identificar-ne la funcionalitat, però podrien anar associats a l’església paleocristiana dels segles V i VI. Això podria presentar-nos Santa Margarida com a un conjunt més extens i complex del que coneixíem, més enllà de l’església i del vestíbul funerari adossat. A mesura que anem fent campanyes, veiem que el creixement del jaciment és exponencial”, fet que incrementa el seu valor arqueològic i la seva singularitat. Tot i així, afegeix, “encara no se sap si aquestes estructures eren de caràcter religiós, industrial o residencial. Ho podrem discriminar en properes campanyes i segons els resultats de les anàlisis dels materials”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
A partir d’ara comença la feina de laboratori amb les mostres extretes dels morters, per a intentar fer-ne la datació. Totes les peces es dibuixen, es documenten i es mostregen. A més, s’analitzen els coneixements obtinguts en altres excavacions del mateix període, per saber si hi ha qüestions paral·leles.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Ara, el CEM farà una aturada fins el proper 7 de setembre, qua és previst engegar la campanya d’excavacions al recinte de Sant Genís de Rocafort.
