El director tècnic, gerent i sommelier de l’Enoteca Divins de Martorell, Antoni Albiol, ha aconseguit el tercer lloc en el certamen ‘Millor sommelier de Catalunya 2022 ‘. L’esdeveniment l’organitza l’Associació Catalana de Sommeliers i es va celebrar aquest dilluns al Fòrum Gastronòmic de Girona, amb una dotzena de participants. Albiol va superar satisfactòriament les proves de la primera fase de semifinals i va accedir a la final.
L’enòleg martorellenc va acompanyar en el podi a Ton Colet -sommelier del Restaurant El Cigró d’Or de Vilafranca del Penedès- que va ser el primer classificat, i a Anna Casabona -delegada de vendes de Juvé & Camps Primer Brands-, qui va finalitzar segona. Un comitè tècnic composat per professionals del sector -Adolf Gómez, Anna Vicens, Audrey Doré, Carles Aymerich i Josep Pelegrí- va avaluar la destresa dels tres finalistes. Els resultats es van anunciar a la Nit dels Sommeliers, celebrada al Mas Marroch (del Celler de Can Roca), en un acte presidit per la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.
Albiol aconsegueix així ser un dels tres millors sommeliers de Catalunya després de superar un compendi de proves molt variades al voltant del món dels vins, licors i la feina de sommelier. Proves de tipus escrit, d’identificació de productes, de decantació d’una beguda, de maridatges o de servei. A més de l’honor que comporta el guardó, aquest lloc li permetrà accedir al Campionat d’Espanya de Sommeliers, que se celebrarà a finals d’abril.
Albiol explica les seves sensacions després de pujar al podi del certamen per primer cop en una entrevista concedida a Ràdio Martorell.
Antoni, com et sents després d’obtenir aquesta tercera posició?
És una satisfacció increïble, ho portava buscant des de fa anys i mai aconseguia entrar a la gran final. Jo tenia l’objectiu d’estar almenys entre els quatre primers, ja que això ja et dóna accés a participar en el Campionat d’Espanya que es celebra a l’abril a Madrid, així que imagina’t.
Ton Colet, el guanyador d’aquest any, fa algunes edicions va quedar també en tercera posició. Potser es pot repetir la història, en el teu cas?
Bé, és un concurs molt complicat i estem competint amb l’elit. Jo estic acostumat a anar a un altre tipus de concursos, més del coneixement del producte i tast. De fet, l’any 2009 i 2010 vaig guanyar el taller d’enologia d’Azpilicueta, al 2009 vaig ser quart al Premi Nariz de Oro i subcampió de Verema i a l’any 2010 la Revista Vi i Gastronomia em va proclamar Sumiller Revelació d’Espanya. Aquesta mena de concursos ja es van deixar de fer, només se’n van mantenir un parell, i per poder participar en aquest d’avui dia m’he hagut d’entrenar molt per entrar en aquesta elit de sommeliers, ja que alguns d’ells fins i tot estan a restaurants amb 3 estrelles Michelín.
Per a fer-ho possible, primer vas haver de superar unes semifinals d’on només en sortien tres finalistes. De quines proves constava?
Hi ha una primera prova escrita molt complicada, ja que has de saber pràcticament tot el que està a la vessant del vi: viticultura, enologia, geografia catalana, nacional i internacional, etc. També has de saber altres vessants dels sommeliers, com el fet de ser barista, el servir cafès… És un compendi d’unes 60 o 70 preguntes en total i que has de poder respondre les màximes possibles en només 90 minuts.
I quina és la segona prova d’aquesta semifinal?
Ens posen dues copes de vi a cegues: un de blanc i un altre de negre. Hem d’identificar quin producte és, tot fent una anàlisi organolèptica: tota la fitxa del tast, anàlisi visual, gustativa i olfactiva; i tota la ressenya del servei, on entra la temperatura, la copa, el maridatge gastronòmic…A més, una de les dues anàlisis l’has de fer en llengua estrangera, a escollir entre anglès i francès, i l’altre en català o castellà. Jo vaig escollir fer-los en català i anglès.
Hi ha també una prova d’identificació, oi?
Després et posen dos productes en dues copes diferents i es tracta d’identificar quines són. En aquest cas, curiosament, van ser un Brandi de Xerès i un Rom, i els vaig clavar tots dos. Això, més el bon examen escrit que vaig fer, em va permetre accedir a la final de la tarda.
Una final amb 3 aspirants que havíeu de fer 5 proves diferents, oi?
Exacte. A la final hi havia una prova sorpresa que no s’havia fet mai i que la solen fer al Campionat del Món: es tracta d’omplir 10 copes amb una ampolla de cava i que totes tinguin la mateixa quantitat de líquid i no quedi ni un raig dins de l’ampolla, en un temps de 2 minuts.
Una vegada l’has aconseguida, passes a la següent prova, que consisteix en fer una decantació, que per primer cop vam fer simultàniament els tres finalistes. S’ha de fer com s’ha fet sempre amb el ritual de l’espelma: decantant l’ampolla a dalt de la llum de l’espelma i seguint totes les passes que t’ensenyen en les escoles d’enologia. Ho havíem de fer en 5 minuts i a tots tres sens va fer molt curt, ningú va aconseguir acabar la prova.
Després es passaria a la prova de la carta errònia. Què és, la ‘carta errònia’?
Es tracta d’una carta d’un restaurant on et posa la marca del vi, l’anyada, la denominació d’origen, la composició varietal, etc. Aquestes dades poden estar bé o poden estar malament, llavors n’hi ha com 10 o 12 referències i tu has d’anar dient el que et sembla que està bé i que no. Una cosa curiosa que vaig encertar va ser donar com a incorrecte un vi amb un nom molt estrany, però que no em sonava d’aquella zona que em marcava: era un vi de Tenerife, del Valle de La Orotava, però jo vaig dir que era d’Ycoden Daute Isora i ho vaig encertar!
I quina seria l’última part del concurs?
Consistia en una presa de comandes, on personalment vaig haver de servir a la cap de sommeliers del Celler de Can Roca, l’Audrey Doré, i a un campió d’Espanya. En aquest cas, la novetat era fer tot el maridatge amb tots els aliments del menú, argumentant cadascun d’ells i no podent repetir país de cada vi. També, com si entressis en un bon restaurant, havíem d’oferir als clients diferents aigües i aperitius, com ara un vermut de Girona que els vaig oferir, aprofitant on érem concursant. Això també em va servir per preparar-me i anar pensant els vins que anava a oferir, i a partir del moment en que agafes la carta ja comencen a comptar els 10 minuts de temps.
Quina sensació en vas tenir un cop vas acabar?
Que em va sortir fantàstica! Vaig sortir-ne molt content, però després em vaig assabentar que a la primera prova vaig tenir una petita errada que em va costar no pujar una miqueta més!
Què comporta haver sigut el tercer del campionat?
Ja t’ho pots imaginar! L’acte es va celebrar al Mas Marroch del Celler de Can Roca i hi era present la consellera Teresa Jordà i gent del sector…Pujar al podi ja et dóna una mica de prestigi i de respecte del sector cap a tu. Ells eren conscients que havia intentat entrar al concurs vàries vegades i que m’hi havia esforçat molt. Com t’he dit, jo vinc d’una altra vessant dels sommeliers i haig d’assajar tota aquesta part, al marge de la meva pròpia feina. Complementar tot això és un fet que ells han valorat i m’ha ajudat a sentir-me realitzat i millor professional, estant fins i tot a l’alçada d’altres campions que han disputat finals anys enrere.
Ajuntament de Martorell · Entrevista a l’enòleg Antoni Albiol
Font: Antoni Albiol s’alça amb el tercer lloc al certamen del Millor Sommelier de Catalunya
