Laboratori musical amb la guitarrista i compositora basca Amaia Miranda aquest dimarts, 19 d’abril, a les 19.00h, a Cal Nicolau. L’artista actuarà al Fossar de Sant Bartomeu el proper dissabte, 23 d’abril, a les 22.00h, dins els actes de la Fira de Primavera , presentant Cuando se nos mueren los amores .
Amaia Miranda (Bilbao, 1993) toca la guitarra des de nena. Crea i canta cançons amb lletres simples que traslladen a qui les escolta un univers de calma, bellesa i sensibilitat. D’adolescent escolta a Nick Drake, Kings of Convenience, Alanis o Atahualpa, alhora que els seus pares li ensenyen, durant els viatges amb cotxe, el jazz , Silvio, Van Morrison i Paco de Lucía.
La seva inquietud per músiques tan diferents i la seva contínua cerca l’han portat a trobar el seu propi so, cruesa i silenci. Els últims anys ha compost música per a diferents obres de teatre, i recentment ha acabat la gira de Canto jo i la muntanya balla (La Perla 29). A més, ha acompanyat a cantants com Raquel Lúa, Amaia Romero o Queralt Lahoz. Amb dos EP publicats, Home (2016) i O O T P O T 1 (2020). Ara presenta el seu disc de debut, Cuando se nos mueren los amores , un treball de folk íntim i cru en el qual destaca el seu enorme talent a la guitarra.
Aquest dimarts estaràs fent un Laboratori musical a Cal Nicolau. Què ens has preparat?
És una masterclass sobre el procés de composició del meu últim disc, Cuando se nos mueren los amores . Un àlbum que he gravat a casa. Em ve molt de gust de compartir tota l’experiència de la gravació i parlar d’aquest procés als assistents. Amb els alumnes de l’Escola Municipal de Música tocarem i gravarem un parell de cançons. Els explicaré quin programa he fet servir per fer una gravació domèstica. Vaig triar gravar a casa per poder-ho fer el dia que tingués inspiració. Quan llogues un estudi, no sempre és el dia per gravar.
També presentaràs el teu nou disc al Fossar de Sant Bartomeu el dissabte, 23 d’abril. Quines temàtiques tracta?
Són cançons que vaig fer en acabar l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Per mi va ser un moment de molta incertesa, de trobar-me a mi mateixa i d’aprendre què és fer-se gran. És una recerca cap endins i cap enfora.
Les cançons tracten sobre la vida adulta però també sobre l’amor?
Pel títol del disc molta gent creu que parlo d’amor. Evidentment l’amor hi és present, però no tant l’amor de parella, sinó de quan se’ns moren els ideals, les creences que tenim i te n’adones que la vida és una altra cosa. El desengany amb els ideals que tenim a la infantesa o a l’adolescència.
Ha estat dur per a tu aquest canvi?
Suposo que com qualsevol canvi. Sóc de Bilbao i vaig venir a viure a Barcelona amb 17 anys. Tot i que la ciutat m’encanta, és molt solitari quan vens de fora i vius lluny de casa. Té la seva part dura, però els processos de canvi i evolució també trobo que al final sempre són molt bonics.
Com va començar la teva trajectòria al món de la música?
Vinc d’un món molt acadèmic, ja que els meus pares em van apuntar a fer classes de guitarra amb sis anys i des d’aleshores no he parat. Des de petita he escoltat molta música, he composat i he escrit poemes. La part creativa sempre ha estat molt present. Quan vaig acabar els estudis a l’ESMUC, vaig deixar de tocar la guitarra durant un temps, ja que vaig acabar una mica enfadada amb l’instrument. Aleshores, vaig recuperar les cançons que havia escrit, a cantar i a compaginar el composar amb acompanyar altres artistes amb la guitarra. Recentment, he estat a la gira de Canto jo i la muntanya balla , on he fet la música compartida amb la Judit Neddermann i hem estat voltant Catalunya. Fer música per a altres artistes és molt màgic i l’energia que es crea als directes és molt especial.
Des de petita has escrit poemes en euskera, castellà i anglès. En quin moment decideixes decantar-te pel castellà?
Escric poemes en castellà des de petita, i composava cançons en anglès perquè passava els estius a Anglaterra estudiant la llengua i pels referents d’adolescència que eren de fora. Hi ha havia alguna cosa tímbrica de la veu que feia que jo volgués sonar d’aquella manera. Però crec que en el teu idioma sempre expresses més que no pas en un d’estranger. En un moment, em vaig adonar que podia ajuntar l’univers dels poemes que vaig escriure de nena en castellà i euskera amb les meves cançons.
I en català t’animaries a cantar alguna cosa?
Doncs m’agradaria, tot i que no m’he atrevit perquè encara em sento de fora, tot i que porto temps vivint aquí, però no ho descarto.
Ajuntament de Martorell · Entrevista Amaia Miranda, cantautora
Font: Laboratori musical de la guitarrista i compositora Amaia Miranda a Cal Nicolau
