Entre 2009 i 2010, Joan Vila va assassinar al menys 11 avis de la Residència La Caritat d’Olot, on hi treballava com a zelador. Aquest fet va inspirar el periodista, productor i escriptor Toni Soler a escriure el llibre Un bon cel. El zelador d’Olot i la banalitat de la mort (La Campana), que ha presentat aquest divendres a martorelldigital.cat . L’acte ha estat conduit per Andreu Huguet, i ha comptat amb la intervenció del regidor de Cultura, Andreu González, i la tècnica de Cultura, Josefina Canals.
A mig camí entre el relat periodístic i l’assaig, Soler reconstrueix de forma sintètica i eficaç els fets ocorreguts fa 10 anys, després de consultar el sumari, el judici i els interrogatoris, parlar amb els advocats i revisar els informes mèdics. Es posa al lloc de les víctimes i també de l’assassí.
De Joan Vila diu que és “un home narcisista, amb un problema greu d’identitat sexual, al qual no li duren les feines. Vol ser perruquer, però no se’n surt i acaba en un geriàtric. Comença, de forma banal, ajudant a morir una persona que estava en fase terminal, i d’això en fa un hàbit del qual acaba sent presoner”.
Soler es posa davant el mirall, en la pell de l’assassí, i es pregunta si amb els seus valors morals podria trobar-se que les circumstàncies el portessin al camí que va recórrer Vila o si hi ha una muralla que separa el bé i el mal, els que maten dels que no. Es qüestiona si en Joan Vila, “un home que no és ni valent ni agressiu, que matava perquè les seves víctimes estaven a l’abast i eren indefenses”, hauria encetat una carrera criminal en cas d’haver aconseguit ser perruquer.
Toni Soler, autor del llibre
“El que em fa més feredat d’en Joan Vila és que les seves morts no són conseqüència d’un atac d’ira o tenien un mòbil econòmic, no odiava les persones que va matar. Ho va fer per un impuls malèfic però banal, i això és dur d’acceptar pels seus familiars. El fet de matar per caprici”.
L’escriptor creu en l’ètica líquida: el bé pot conduir al mal i el mal pot conduir al bé. “Convé estar alerta perquè tots podem fer dolenteries que penses que són per a un bé superior. En Joan Vila va ser dolent, està molt bé on està, a la presó, és horrible el que va fer, però intento entendre el recorregut de la normalitat a l’anormalitat d’un assassí confés”.
Toni Soler, autor del llibre
Toni Soler també es posa en la pell de la gent gran que perd autonomia personal i que pot perdre les ganes de continuar vivint. Explica la relació que va tenir amb els seus avis, com veu la vellesa i la mort, i el problema social que, segons diu, comporta en termes demogràfics la cura de la gent gran. Es qüestiona si, en algun punt de la vellesa, voldria morir i que algú l’ajudés a fer-ho possible.
