En el marc de l’Any Muxart, que se celebra aquest 2022 amb motiu del centenari del naixement del pintor martorellenc Jaume Muxart, Museus de Martorell ha iniciat aquest dijous el cicle Art a Debat. Diàlegs d’art contemporani’. Un programa de xerrades, tallers i debats que tindran lloc periòdicament al Muxart Espai d’Art i Creació. Aprofitant la commemoració del Dia Internacional de la Dona, la pimera conferència ha estat ‘Feminisme i Art’ a càrrec de Laura Bel d’Obertencanal. Hi ha assistit el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Andreu González, i la regidora de Serveis Urbans i Via Pública, Elisabeth Plaza.
Laura Bel ha fet un recorregut per l’art feminista dels anys 70 fins a l’actualitat reivindicant l’aportació de les artistes contemporànies que, amb el seu art, han encapçalat les lluites per la igualtat i han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.
“La història de l’art va començar a escriure’s al segle XIX per homes blancs, europeus i de classe mitjana que destacaven les grans gestes masculines”. Seguim creant la història amb aquest biaix: “El que fan els homes és més important i el que fem les dones queda en segon terme. Cal començar a escriure la història des d’altres cultures, des d’altres estrats socials i des d’altres gèneres”, ha reclamat.
Laura Bel, membre Obertencanal
Segons Bel, “les artistes dels anys 70 van començar a trencar amb la historiografia perquè van adonar-se que no tenien referents i que era impossible que no hi haguessin dones artistes abans d’elles”. N’hi havia, però escassejaven perquè l’accés a les acadèmies d’art era per a elles terreny vetat.
Amb el sorgiment dels moviments feministes dels anys 60 i 70, “van començar a qüestionar-se perquè els rols imposat no les deixava ser artistes i va ser tota una revolució. Feien servir mitjans que els homes normalment no empraven, com ara la fotografia, la videocreació o la performance . Van establir una nova manera de fer art i es van convertir en inspiració per a moltes dones i per l’art feminista”.
Laura Bel, membre Obertencanal
La ponent ha volgut diferenciat l’art fet per dones de l’art feminista. Aquest últim “és un art polític, que es qüestiona la identitat, el rol i l’objectivitat del cos. És el fil que uneix totes les artistes feministes, des dels anys 70 fins a dia d’avui”.
Com a exemples, Martha Rosler amb Semiotics of the kitchen , una performance gravada on feia servir estris de cuina de forma una violenta “per criticar la violència que s’exercia sobre la dona imposant-li el paper d’estar a la cuina tancada”. Les Guerrilla Girls, “un col·lectiu que va començar a qüestionar la presencia de la dona dins els museus”, o Valie Export “qui feia performances sobre les dones com a objecte artístic però no com a objecte actiu de l’art”.
Laura Bel, membre Obertencanal
Sobre Laura Bel
Laura Bel és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de West England, amb especialització en Art i Cultura Visual i formada com a fotògrafa a IDEP amb un Grau en Fotografia Creativa. Recentment ha acabat un Postgrau en Producció i Gestió cultural de festivals.
El 2004 funda amb diversos artistes de l’escena local el col·lectiu Obertencanal que tenia com a objectiu ser una plataforma de connexió i promoció dels artistes d’Esparreguera i rodalies. Amb el col·lectiu van realitzar tres edicions de Festival Obertencanal de l’any 2004 al 2006.
El 2009 va iniciar una col·laboració amb el festival Lola de teatre on es va fer càrrec de la programació de les Arts Visuals. El 2014 es va traslladar a viure a Xile on va guarir l’exposició Free Time al Centre Cultural Estació Mapocho i va produir la setmana de Programadors Internacionals del Festival Santiago a Mil.
Des de de l’any 2020, ha esdevingut col·laboradora de Can Serrat (residencia internacional d’artistes) del Bruc. Actualment, està treballant en un projecte centrat en el desenvolupament de la Cultura i l’Art en el Medi Rural. L’any passat va col·laborar en el projecte Processos al Muxart Espai d’Art i a l’Octubre CCC de València en el marc de la 5a Biennal Ciutat Vella Oberta València.
Tercer aniversari de la mort de Muxart
El passat 8 de març es van complir tres anys de la mort del pintor de Martorell Jaume Muxart, que ens va deixar el 2019 a l’edat de 96 anys. Muxart es va formar a l’escola de Belles Arts de Barcelona als anys 40 i, una dècada més tard, va formar el Grup d’avantguarda Taüll, en què també hi van participar artistes com Antoni Tàpies, Marc Aleu o Josep Guinovart.
L’obra de Muxart destaca especialment per l’ús del color i per la textura i la forma dels seus quadres. Muxart va exposar en diferents sales internacionals i se li han dedicat diverses exposicions monogràfiques. Des del 2010, a la Casa Par de Martorell és el Muxart Espai d’Art i Creació Contemporani, que recopila bona part de la seva obra.
Font: Comença el cicle ‘Art a debat. Diàlegs d’art contemporani’ amb motiu de l’Any Muxart
