No va tenir una infància i una adolescència fàcils. De fet, reconeix que directament no les va viure com a tal. La malaltia mental del seu pare i la mancança de serveis que l’ajudessin va marcar els seus primers anys de vida. Va néixer a Roma, a l’únic districte de la capital que limita amb el mar. És la petita de quatre germanes i la gran diferència d’edat que la separen d’elles ha fet que sempre estigués envoltada de bebès. Va ser tieta amb 8 anys.
Després d’una estada a Irlanda, va tornar a la seva ciutat natal. Allà es va enamorar de l’Albert, que era de Guissona, i amb 24 anys va venir a viure a Catalunya. La Marina sempre havia tingut un fort instint maternal i quan havia de tenir els seus fills va pensar que ja ho sabia tot sobre la maternitat, però no va ser així. La vulnerabilitat, els dubtes i la solitud la van empènyer a formar-se com a doula. “Va venir com una necessitat de protegir a altres dones després del que jo havia experimentat”, declara.
Per la Marina, ser doula és oferir un acompanyament emocional i pràctic des del despertar del desig de ser mare i durant les primeres etapes (embaràs, part, postpart i primers mesos). La clau és la serenitat, també per a l’entorn. Ella mateixa, reconeix ser una mamma italiana pels quatre costats, tot i que després de més de 15 anys vivint aquí, també té trets catalans. Com no podia ser d’una altra manera, brinda per les mares, perquè la maternitat pot ser una eina de transformació social.
