Els ocells de la companyia de teatre La Calòrica arriba aquest diumenge, a les 19.00h, a la Nau 2 de Ca n’Oliveres. Els Ocells és un espectacle de creació col·lectiva a partir de l’obra d’Aristòfanes enfocada en l’auge del populisme neoliberal i els mecanismes emocionals que el fan funcionar. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l’espectador per classificar-la.
Aristòfanes va estrenar Els ocells l’any 414 a.C. basada en la història de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen els ocells per crear una nova civilització.
La Calòrica revisita el clàssic i el porta a l’actualitat per explicar la història del jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides, que no poden tornar a casa i no saben on anar a viure la vida còmoda i relaxada que anhelen. La trobada accidental amb un innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d’estratègia. I si renunciessin a la seva condició humana i es convertissin en ocells? I si convencessin les aus per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d’individu, propietat i competència?
Caldrà convèncer les masses avícoles amb un relat sòlid i apassionat, caldrà negociar amb vells poders que habiten el món des del principi dels temps – i que potser no estan disposats a que res canviï-, caldrà combatre amb mà de ferro la dissidència i, fins i tot, tenir una conversa cara a cara amb la Democràcia i el Capitalisme, explica Xavier Francés, un dels actors de la companyia, als micròfons de Ràdio Martorell.
L’obra Els ocells està dirigida per Israel Solà, amb dramatúrgia de Joan Yago, i interpretada per Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius. El preu de l’entrada és de 6 euros (anticipada general), 5 euros (anticipada reduïda per a públic jove fins a 25 anys o públic més gran de 65 anys o pensionista), i de 7 euros a taquilla. Es poden comprar al portal entrades.martorell.cat .
Per què us veu fixar en una obra com Els ocells d’Aristòfanes i de quina manera heu sacsejat aquest clàssic?
Va ser una proposta del nostre escenògraf d’aquell moment, Afred Pasqual, que ens va dir que havia rellegit Els ocells d’Aristòfanes i que era una obra prou interessant com per revisar-la. Aristòfanes la va escriure 40 anys després que s’instaurés la Democràcia a Atenes i ja va veure que no funcionaria gaire bé o que no seria el millor sistema, possiblement.
Ens va cridar l’atenció i vam veure que el discurs retòric d’un dels seus protagonistes era molt populista. Vam fer una revisió lliure del text original mantenint un equilibri amb l’estructura que proposa Aristòfanes i amb molts paral·lelismes de personatges, però portat a la nostra època amb referents actuals de la nostra política i de la nostra societat.
Quin és l’argument?
Són una parella amb recursos, que estan farts de pagar impostos i complir lleis que no els deixen viure com volen. Marxen d’Atenes perquè fan una cosa molt dolenta, que no desvetllaré, que els impedeix tornar-hi. Busquen un lloc per viure tranquil·lament. En el camí, es troben un puput i, tot xerrant, se n’adonen que els ocells viuen lliures i que no estan corromputs. Es pregunten si vivint amb les aus podrien crear una nova societat.
A partir de l’humor negre i absurd critiqueu l’auge del populisme neoliberal i els mecanismes emocionals que el fan funcionar, però realment feu crítica de tot, foc a discreció.
Era la nostra idea de l’espectacle. No ens volíem decantar per cap ideologia política. Ens vam adonar que totes les polítiques feien servir mecanismes populistes. Es tractar de posar el mirall a l’espectador per veure que tothom fa el mateix. A més, a l’obra apareixen molts poders, no només el polític, també el judicial o l’eclesiàstic. Repartim a tothom.
És un llenguatge còmic vertiginós, que imaginem complicat d’esprémer per als actors.
Fer comèdia intel·ligent és més complicat. La gent ens diu que riu molt quan ve a veure’ns, però també marxa a casa donant-li voltes a tot el que hem plantejat. Fem servir el llenguatge d’Aristòfanes, amb rèpliques molt picades, molt curtes, amb molt de ritme, que en comèdia és important. No parlem en vers, que ningú s’espanti! El llenguatge és totalment actual.
L’obra ha rebut diversos reconeixements, us esperàveu l’èxit?
Sí, les obres que fem estan rebent molts reconeixement i això ens alegra molt. Però el millor premi és que estem fent moltes actuacions amb Els ocells . Al març vam estar al Centro Dramático Nacional de Madrid amb molt bona acollida, el cap de setmana passat vam ser Logroño, i a l’estiu anirem a Galicia i al País Basc. Estem feliços de la vida que està tenint l’espectacle i de la reacció del públic, tant aquí a Catalunya com a fora.
Parla’ns de La Calòrica, un grup d’amics format l’any 2010 a l’Institut del Teatre.
A l’Institut del Teatre es feia el Taller Integrat, que havia d’incloure membres de totes les especialitats: escenografia, direcció, dramatúrgia i interpretació. Ens vam ajuntar i vam fer plegats Feísima enfermedad y muy triste muerte de Isabel I. La vam presentar a l’Institut del Teatre, després vam fer dos mesos a la Sala Versus i d’allà al Grec. Al 2012 vam presentar L’Editto Bulgaro , La Nau dels Bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda (2015), El Profeta (2016), Fairfly (2017), Els Ocells (2018) o De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (2021) a més de diverses peces curtes i col·laboracions especials.
Font: La Calòrica dispara contra el populisme del segle XXI a l’obra ‘Els ocells’
