El cicle M’Clàssics, organitzat per Joventuts Musicals de Martorell i la Regidoria de Cultura, presenta aquest dijous, a les 19.00h a l’Escola Municipal de Música, el concert de Lucía Fumero Trío. La reserva d’entrades gratuïtes es pot fer a través del web entrades.martorell.cat.
Estils diversos han influenciat la pianista i cantant Lucia Fumero. Ara estrena disc i projecte propi, Universo Normal, amb música original que va d’un lloc a un altre, ple de vitalitat i aire fresc. La base del seu univers neix en el folklore i es transforma a través del bagatge que ha consolidat en la clàssica i el jazz. En resulten colors únics i singulars.
Interessada tant en les cançons amb veu i lletra com en la música instrumental, Lucía Fumero s’expressa amb un ritme marcat de carisma i personalitat a la vegada que impressionista, dos conceptes aparentment oposats. Però quan compon, tot flueix, balla i captiva de forma inevitable.
El trio de músics està composat per Lucía Fumero (piano i veu), Martín Leitón (contrabaix i leona) i Juan R. Berbín (bateria).
Lucia Fumero és pianista i cantant nascuda a Barcelona, d’arrels argentines i suïsses. Va començar a estudiar música clàssica al Conservatori Municipal de Barcelona, on es va titular amb el Grau Professional de Música en 2010. Després va viatjar a Holanda per continuar estudiant i treballant. A la Universitat de Música de Rotterdam, va cursar un grau superior de música moderna especialitzada en músiques llatines. Ara està cursant el seu últim any en la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) dins de l’especialitat de piano jazz. Ha participat com a música a moltes formacions diverses, d’estils diferents, i ara publica el seu primer disc amb música original. Col·labora sovint amb la nova generació de músics de Barcelona com Rita Payés, Nico Roig, Pol Batller o Martín Meléndez, entre altres.
Què podrem trobar en el teu nou disc ‘Universo Normal’?
En aquest disc trobareu les meves composicions de dos anys o tres enrere, sent la primera vegada que tinc l’oportunitat de gravar-les en un disc. Al llarg de la meva vida he estudiat i tocat estils molt diferents i crec que es pot veure reflectit al disc, ja que és una música que barreja estils. Hi ha alguns temes que són més instrumentals i d’altres que són cantats. El format és en trio, amb una bateria i un contrabaix, i també hi ha un parell de cançons que, en comptes del contrabaix hi ha una lleona, un instrument mexicà que fa el paper del baix.
De què parlen els temes del disc?
Cada tema és un concepte diferent. Hi ha un que es titula Quisiera ser un robot, on parlo de la velocitat de les xarxes socials i de com acaben sent angoixants en certs moments. Hi ha un altre que és diu Sibulet, un tema més infantil – en el bon sentit de la paraula –, que parla del sentiment de quan som petits i perdem la mare al mercat. Desprès està La muerte desierta, que no parla del concepte de la mort com a cosa obscura sinó que a la mort me la trobaré jo primer i li faré un ensurt. En general és un disc bastant optimista i molt alegre.
I per què el títol de ‘Universo Normal’?
És una crida a tornar a les coses del dia a dia, que són màgiques d’alguna forma. A vegades no es tracta de buscar més enllà, sinó d’intentar veure la màgia en les coses comuns que ens envolten.
Com vas començar a dedicar-te al món de la música?
Vaig començar de molt petita, gairebé des que vaig néixer. El meu pare és l’Horacio Fumero, un gran contrabaixista de jazz, i a casa sempre feia assajos i hi havia molts instruments. Vaig començar a estudiar clàssic al conservatori municipal d’El Bruc i als 19 anys vaig marxar a Holanda, on vaig cursar la carrera de Músiques del Món, dedicant-me principalment a la música llatina. Després vaig tornar a Barcelona i vaig continuar estudiant jazz. He estudiat músiques tan diferents que quan composo es veu reflectit a les meves cançons.
Quines influències has rebut?
Tinc una llista incomptable! Recordo que una vegada un professor ens va preguntar amb quin compositor clàssic marxaríem a una illa deserta i jo tenia claríssim que amb Claude Debussy. Després em va inspirar molt un dels primers discos d’Herbie Hancock, Inventions and dimensions , que és una meravella. També artistes i grups de pop com Blake Mills, Radiohead, Nirvana, Rubén Blades o Elis Regina. Crec que a ningú li agrada només un estil, sinó que t’agraden cançons segons què et transmetin. L’estil no deixa de ser un canal més,
Com és treballar amb aquesta nova generació de músics catalans?
És meravellós, són músics increïbles i amb unes idees precioses. M’agrada molt col·laborar amb ells perquè t’aporten idees i tu a ells. A més, tots som amics i ens ho passen molt bé creant plegats. Crec que realment estic vivint un moment molt bonic de la meva vida en aquest sentit.
Es la primera vegada que actues a Martorell?
Sí, i em fa especial il·lusió fer-ho a l’Escola de Música perquè darrerament m’han vingut alguns estudiants de música dient-me que els hi agrada molt el que faig o que han tret cançons meves. Quan em diuen això veig que el que faig té un sentit, i el fet que la gent més jove m’estigui agafant com a referència per treure una cançó em sembla súper bonic.
Què ens pots avançar del concert?
Tocarem sobretot els temes del disc, però també algun tema nou. Sempre dic als meus músics que ells obren les portes. Cada concert és una energia diferent i jo crec que venir sense expectatives també és molt interessant.
Font: La pianista i cantant Lucía Fumero porta el seu ‘Universo normal’ a Cal Nicolau
