Lluís Llach ha presentat aquest divendres al Canal YouTube de l’Ajuntament de Martorell la seva darrera creació literària, Escac al destí . El cantant i escriptor situa el relat a l’Edat Mitjana, un període que el fascina a l’hora d’inserir-se en les pors i ignoràncies d’una societat sotmesa per l’església i la monarquia. L’autor ha reconegut que l’escriptura, que practica des de fa més d’una dècada, li segueix reportant una gran satisfacció.
Escac al destí és un relat de ficció que Llach ambienta en un regne inventat: Magens. Allà hi arriba el prevere Orenç, qui rebrà l’encàrrec d’investigar un crim. S’inicia així un camí ple de perills, de lluites de poder, traïcions, passions i ambicions, i en el que Orenç trobarà l’ajuda d’una serventa de Palau, la Brilheta.
Uns protagonistes fets a consciència: “Han de ser creïbles per mi. Jo m’hi enamoro i els dono caràcter”, enmig d’un relat que “no pretenia ser un thriller , però és que m’he divertit molt matant i ressuscitant gent, parlant de les seves pors, ignoràncies i refugis”.
Lluís Llach, autor ‘Escac al destí’
Llach s’ha sentit seduït per l’Edat Mitjana a l’hora de contextualitzar-hi la novel·la “perquè és quan es produeix l’esfondrament de l’Imperi Romà, i aquest fet deixa l’ésser humà molt despullat i indefens davant les relacions de poder”. Comença un període fosc, en el que els pobres busquen refugi “sota el domini de la creu i de l’espasa”. És a dir: l’església i la monarquia.
Lluís Llach, autor d”Escac al destí’
L’església passar a ser “l’hereva del vell ordre, té l’exclusivitat de la cultura i de la informació i controla la confessió privada dels pecats”. Per Llach, són poders vigents avui en dia, amb rols canviats: “El poder de la creu avui és el poder de la informació, de les dades, del Twitter o el Facebook, dels grans lobbies econòmics que saben que han de dominar la desinformació”.
Lluís Llach, autor ‘Escac al destí’
“Del tren de la literatura encara no n’he baixat, perquè em diverteix molt”
Llach va retirar-se de la música l’any 2007 “perquè m’acostava a la seixantena, volia afrontar la darrera etapa de la meva vida d’una altra manera i deixar de ser el Lluís Llach per passar a ser el Lluís”. El de Verges volia “pujar a trens inesperats”, va descobrir la literatura arran de l’encàrrec d’un guió i va néixer la seva primera novel·la, Memòria d’uns ulls pintats (2011). Després van arribar Estimat Miquel i Les dones del Principal (2014); El noi del Maravillas (2017) i ara, Escac al destí . “Del tren de la literatura encara no n’he baixat, perquè em diverteix molt. No escric tant amb l’ambició que el que escrigui sigui magnífic o no, sinó perquè m’ho passo pipa”.
Lluís Llach, autor ‘Escac al destí’
A la vetllada literària en línia hi han participat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Martorell, Andreu González; la tècnica de la Biblioteca Martorell Josefina Canals i la periodista martorellenca Míriam Riera, qui ha presentat l’autor i ha conduit la conversa amb Llach al voltant de la novel·la, de l’escriptura i d’altres àmbits de la seva vida: la solidaritat, -la Fundació Lluís Llach al Senegal-, la política -que va portar l’autor durant dos anys al Parlament de Catalunya- o la seva vinculació amb el món del vi. Els internautes també han interactuat fent-li preguntes a través del xat del canal.
Font: Llach: “A ‘Escac al destí’ parlo de pors i ignoràncies d’una societat sotmesa a la creu i l’espasa”
